|
BIBLIOTECA VAPOR VELL:
 Diuen
que la cultura del rock ha estat sempre un fenomen urbà.
Segur que sí, però ara hi es per tot arreu.
Diuen que la cultura urbana té molt a veure amb el
rock però també amb la rumba, el bolero, la
música cubana o el hip hop.
El cert és que la música és
per tot arreu, i és una, ni culta ni inculta, la música
és una i popular, urbana o rural, bona o dolenta, però
una, la que escolta cada persona, la que fa cada artista.
I així fins a formar grans àlbums de cançons-fotografies
que expliquen la nostra vida, el nostre entorn, el nostre
barri, el nostre pati de veïns.
Des del sòtans als garatges, al llarg
dels últims 40 anys molts joves -i no tan joves- músics
han fet de Barcelona un lloc de músiques inquietes,
un somni d'inquietuds musicals.
Des dels seus forats, els joves músics
somiaven amb l'èxit i el reconeixement, des del rock
més urbà al heavy més oníric,
des del pop més pervers a la cançó feta
protesta, des del 0,7 a la antiglobalització, des de
l'scratch fins el hip hop, rapejant, pintant o patinant...
I de l'entranya de Barcelona, com restes
d'un passat gens llunyà, ens trobem gravacions que
mai van arribar als prestatges de les botigues de discos,
però que han omplert d'empremtes irreversibles una
bona part del camí obert per la cultura popular d'aquestes
últimes quatre dècades.
|
