RECULL DE SÍMBOLS

Noms de carrers:

Joan Recasens

Joan Recasens i Ros, tradicionalista i integrista catòlic estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18/07/36. Al dia següent fou afusellat.

Ramon Areny

Ramon Areny Batlle, empresari de procedència monàrquica, cofundador del caliu ilerdenc, fou alcalde de Lleida de 1939 a 1941, durant el seu mandat existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, al Seminari Nou, a la Seu Vella i a la fàbrica Vilalta. Des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades a Lleida (148 sense judici) i 169 persones moriren a la presó. A banda 359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques.

Carmelo Fenech

Carmelo Fenech fou el segon president del Caliu Ilerdenc (1941), societat formada per 22 membres de la burgesia local que, a banda d’afeccions d’esbarjo i pseudoculturals actuava coma grup de pressió exercint les seves influències en els nomenaments de càrrecs polítics.
Els seus membres defensaven la “pau” i “l’ordre” imposades pel franquisme, potenciant una cultura oficialista que de la mà del “leridanismo” estava al servei de la uniformització cultural i de la descatalanització en tots els àmbits de la Catalunya Occidental.

Casimiro Sangenís

Casimiro Sangenís fou alcalde franquista (1967-1974). i president de la Diputació de Lleida, voluntari en la guerra civil, terratinent, membre de la Falange de las JONS, delegat provincial del Movimiento i un dels fundadors del “leridanismo”.
La seva gestió com a alcalde es caracteritzà per un urbanisme de grans avingudes on vivia la classe benestant, girant l’esquena als barris obrers on hi mancava l’infrastructura més bàsica. Durant el seu mandat va produir-se a la ciutat una revifalla de la repressió als moviments d’oposició al règim i una tolerància mal dissimulada cap als pistolers d’ultradreta.
Fou reconegut pel règim feixista amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.

Miquel Montaña

Alcalde sota el règim franquista del 1974-1976, fou un reconegut membre del caliu ilerdenc.

Lluís Besa

Tradicionalista, participà en l’aixecament feixista a Lleida, fou afusellat.

Noms de blocs:

Julio Ruiz de Alda Miguelez

Militar i polític, fundador de la falange, desprès de la fusió d’aquesta amb les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) va formar part, conjuntament amb José Antonio i Ramiro Ledesma, del triumvirat executiu de la coalició. Fou encarcellat després de la il·legalització de la Falange Española i de las JONS i des de la presó de Madrid on estava va intensificar el seu suport a la coalició militar antirepublicana.

Ramiro Ledesma Ramos

Polític. Va fundar i dirigir l’any 1931 la revista “la conquista del Estado” que constituïa el medi d’expressió del grup polític homònim, la ideologìa del qual, denominada nacional socialisme, es basava en el feixisme italià de Benito Mussolini i en el nacionalsocialisme alemany de Hitler. Va participar en la creació de les JONS i un cop aquestes es van fusionar amb la Falange va formar part del seu triumvirat dirigent.

Juan Antonio Primo de Rivera

Principal ideòleg de la ultradreta i un dels principals instigadors de la sublevació militar que menà a la guerra civil. Fundador de la falange, després de la fusió d’aquesta amb les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) va formar part, conjuntament amb Julio Ruiz Alda i Ramiro Ledesma, del triumvirat executiu de la coalició.

Germans Franco de Gaminde

Partidaris de Franco, participaren en l’aixecament militar a Lleida.

Germans J.M. Baró i Bonet

Josep Baró fou un destacat líder de la CEDA i Miquel Baró fou Mossèn. Ambdós donaren suport als escamots de falangistes i carlistes que prengueren Lleida el 18 de juliol de 1936, participaren activament en la rebel·lió militar. Al fracassar aquesta foren afusellats.

Jesús i Lluís, tradicionalistes, participaren activament en la sublevació militar a Lleida.

Monuments

Monòlit als caiguts “Por Dios y por España”

Inaugurat el 03/04/70 i construït amb les pedres de l’antiga presó provincial situada en la zona on ara es troba hisenda i la plaça Cervantes per, segons documentació de l’època, recordar: “ (...) que tras sus muros padecieron especialmente aquellas personas que por sus virtudes y acrisolado patriotismo sufrieron persecución y cautividad, y muchos la inmolación, como mártires por su fe en Dios y amor a la madre patria (...)”. Per tant es decidí
construir aquest monument; “como perenne recuerdo a los que cautivos en ella ofrendaron su vida por Dios y por España”.