[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J] [L] [M] [N] [O] [P] [R] [S] [T] [U] [V] [X] A activitat
Barca parada no guanya nòlits. B
Guineu que dorm no menja gallines.
així
No hi ha més cera que la que crema B
No pot ser més negre el corb del que ho són ses ales. B
alabar-se
Alaba't ruc, que a vendre et duc B
altre
L'escriure fa perdre el llegir.
Per tapar un forat, destapar-ne un altre. A
amagar
El que de nit es fa de dia es veu.
amo, senyor
Qui és amo governa
amor
Valen més arengades amb amor que pollastres amb dolor
Amor i gravetat no passen per un forat.
anar...
A la boda del fiol, qui no t'hi convida no t'hi vol. B
A on vas bé? A on ne sé. B
animals
El major mal del mals és haver-les amb els animals.
aparences
Vestiu un bastó i semblarà un senyor.
Qui de roba d'altri es vesteix, enmig de la plaça el despullen.
Val més aprendre de vell que morir ase.
aprofitar
Quan en passen, són de bon agafar. B
avançat
Qui té el rellotge avançat, sempre fa tard.
B barallar-se
Quan un no ho vol, dos no es barallen
Barcelona
Barcelona és bona si la bossa sona. Però tant si sona com si no sona... Barcelona sempres és bona.
bé, mal
De fer bé, mal no en pervé
bo
Del bon drap, tots els pedaços són bons
No el deixaré bo per al gat. B
boig, propi
Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres.
boig / avenir-se
Boig amb boig sempre s'avenen
bondat / precaució
Vés amb el cor a la mà, però no te'l deixis robar.
bord
Bord i mula, cada dia se'n pensa una. B
brossa
Tota brossa fa paret
burla
Les burles passen a veres. B
C
cadascú a la seva
Cadascú per allà on l'enfila.
El mercader a la plaça, i el menestral a casa. B
El cavaller a la guerra, i el pagès a la terra. B
cadascú
Cadascú sap on li fa mal la sabata.
Cadascú sap, a casa seva, on hi plou. B
callar
A boca tancada, no hi entra mosca
calma
Puja la costa com a vell i arribaràs com a jove.
calúmnia
Com que han vist mossegar un gos, tothom diu que és rabiós.
cames
Qui no té cap, que tenga cames
cantar
Qui canta sos mals espanta. B
Gràcies a aquell sant que va morir cantant.
canvi...
A qui se muda, Déu l'ajuda. B
casa
La casa és el cel d'aquest món
casar-se
Qui no tingui res per fer que prengui muller
castigar, exemple
Qui un castiga, cent avisa.
català
No és bon català el que no pixa quan veu pixar.
col·laboració
L'amo i el gos cacen per dos
companyia
En malaltia i en presó coneixeràs ton companyó. B
Digue'm amb qui vas, que jo et diré qui seràs. B
complet
No hi ha cap setmana sense el seu divendres
conèixer
Ja et conec, herbeta, que et dius marduix. B
Qui no el conegui, que el compri. B
Pel gos es coneix l'amo i pel gat la mestressa.
Mira'l i el coneixeràs. B
conformar-se, ambició
Val més ser cap d'arengada que cua de lluç.
conformar-se ...
Val més un dolent ajust que el millor plet. B
consciència, jutge
Jutge que no té consciència mai farà bona sentència.
consell
Qui es dóna consell a ell mateix, ell tot sol es penedeix B
continu ...
Entre la nit i el dia no hi ha paret
creences, creure
Qui no ho creu no peca
creure, refiar, incredulitat
Qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
criticar / dir
No diguis mal del dia, que passat no sia. B
cultura, gran
v. aprendre
D davant
Qui va davant guanya la joia
de...a
De l'ou al sou, del sou al bou, del bou a la forca. B
decisió
Qui no té vergonya tot lo món és seu. B
defecte propi
Mira't a tu, i no diràs mal de ningú.
dependre / llibertat
Qui té el cul llogat no seu quan vol.
desitjar
Qui té gana somia pa
El pare no és nat, i el fill salta pel terrat
(nota: endevinalla que es refereix al «fum» - es diu del qui disposa coses que potser no es podran realitzar)Fa com l'ase d'en Móra, que de quantes veu se n'enamora.
(nota: es diu del qui desitja posseir tot allò que veu)
destí
L'home proposa i Déu disposa. B
deure
El que deu no et veu.
diferent
Els dits de la mà no són iguals. B
dilluns
Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts.
Dilluns és el diumenge dels ganduls
diners
On vas diner? Allí on n'hi ha més.
Amb diners, a tot s'arriba. B
Qui té diners fa sos afers. B
Bones són les raons, però més els dinerons
dir
Ben dit, tot es pot dir
dir / confiar
En la boca del discret allò que és públic és secret. B
dir
No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa
dolència, paciència
De tota dolència és remei la paciència.
dominar-se
Si t'has vençut a tu, no et vencerà ningú.
dominar / controlar
Qui té la paella pel mànec fa anar l'oli allà on vol.
dona
Dona no fa nosa si sap o duu qualque cosa.
donar
Dels sacerdots les sobres, totes han de ser dels pobres. B
E eina
endevinar
Bernat, Bernat, endevina qui t'ha tocat. B
enemic
A enemic que fuig, pont de plata (LL)
ensenyar
Abans d'ensenyar aprèn
Un cavall mal ensenyat no diu gaire bé del seu amo
entendre
Qui mal entén mal respon
entendre-s'hi
Jo m'entenc i Déu m'entén. B
errar
D'homes és errar. de bèsties, perseverar.
v. xerrar
escórrer
Per un punt s'escorre la mitja.
esforç
Per saber, s'ha de cremar oli. A
esperança
El qui viu d'esperances, mor dejú.
esperarQui s'espera desespera. B
Qui la mort d'un altre espera, la seva hi va primera. B
esquivesa
El gest i la mala cara treuen la gent de casa. B
excés
Massa fruit trenca la branca
Si es canta massa, bell cantar arriba a enutjar
excés
Hi ha més metges que malalts.
F fer el bé
Qui sembra caritat, cull amistat
fer
Oiràs i miraràs; si veus res, ho callaràs. B
fer
Val més deu que corrin que onze que caminin
fer
Què hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer
fer: deixar de fer
No s'ha de deixar de sembrar per por dels ocells. B
fer
Menja bé, caga fort i riu-te del mort
fer el mal
Qui mal fa mal trobarà. B
Qui mal cerca prest el troba. B
fer no...
Per dir que sap menjar dàtils, hi ha qui se'n menja el pinyol.
fer / trobar / càstig
Tal faràs, tal trobaràs.
Qui la fa, la paga
fer allò que agrada
Càrrega que plau no pesa. B
festa
Les bones festes comencen per la vigília. B
Per una festa no et trenquis la testa
fiar
De l'home que de tu es fia, fia-te'n, que és cortesia. B
fills
Per a tos fills rics deixar, no vulguis l'infern guanyar. A
flor
foc, fondo...
Per fondo que es faci el foc, sempre respira. B
força
Forta és la roca, però és més fort qui l'enderroca.
G
glòria
Pensant en la glòria perden la memòria
gran, ignorància ases
De les grans cases surten els grans ases
H
hipocresia
L'home besa mans que voldria veure tallades.
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa
honra
Honra i profit no cap en un sac. B
I ignorar
Qui ignora menysprea
iguals...
De nit tots els gats són negres
indiferent
Tan bo és en Pere com en Berenguera, com el que li va al darrere.
indiferent
La pedra que cau del cel no mira a qui toca
insignificances, no fer>
L'àguila no caça mosques.
instant
La puça que neix al matí, al migdia és rebesàvia
intenció
Remena la cua el ca, no per tu, sinó pel pa
intervenir
Totes les mosques tenen tos, i els mosquits prenen tabac
(nota: es diu d'una cosa que tothom hi vol intervenir)
inutilitat
Brams d'ase no pugen al cel
J jove
Gent jove, pa tou.
El jove, per natural, més que al bé s'inclina al mal
justícia propi egoisme
Tothom vol justícia i que no passi per ca seva.
L lògica / barreja
Blanc i negre fa burell
límits
No és tan alta l'església que no es vegi el campanar
llei
Com que ningú em fa la llei, a casa sóc el rei.
llibres llei, poder Van les lleis per on volen els reis
Per al qui sap ben llegir / un bon llibre cura una malaltia.De llibres i diners savis i rics sempre en volen més
De llibres i paraigües no en deixis gaires
llit
Dins el llit, tot l'any és primavera.
lliure...
Qui no em dóna pa no em pega (Afarta'm i digue'm moro)
llogar
Qui lloga sos plaers, es ven. B
llum
v. veure
M malalt
Malalt de morir, no hi valen metges.
malfeiner
Al malfeiner cap eina no li va bé
mateix, un
Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit.
matina
Qui matina fa farina
mena, esmena
El que és de mena mai no s'esmena.
menjar
Val més un bon cagar que un bon dinar
mentir
El mentider ha de tenir molta memòria. B
mentir / dir
Vols mentir? Digues el que sents dir.
més
La mar com més té, més brama
millor...
Val més borni que cec.
millorar
Per millorar, ta casa no deixar. A
miracle
Faci's el miracle, encara que el faci el diable.
mirar i dir
Vista llarga i llengua curta.
molt
Qui molt abraça poc estreny. (Qui tot ho vol, tot ho perd)
molts / excés
Dotze oficis, tretze misèries.
molts, riure
Com més serem més riurem.
món, pujar, baixar
Uns pugen i altres davallen, i això és el món
món queixar-se vida
Molts, del món es queixen però no el deixen.
mort / causa
Morta la cuca, mort el verí.
murmurar
Què punxa més que un punxó? Llengua de murmurador.
N natura
A la sargantana, si se li talla la cua, li torna a créixer
necessitat
Més pensa una necessitat que cent advocats.
Qui no té pa, moltes se'n pensa. B
no
D'on no n'hi ha, no en pot rajar. B
no...
Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes. B
només / llibre
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó.
O oblit
A port arribat, vot oblidat.
ocasió
L'ocasió fa el lladre
opinar, consell
Posa el teu cul en consell: els uns et diran que és blau i els altres que és vermell.
oportú, oportunitat
Quan són calentes es pelen.
(nota: o sia, en el moment oportú)
ordre
Un desordre porta un ordre. B
P padrí, protector
El qui troba bon padrí ja ha corregut mig camí
pagar / bé
Qui paga bé crèdit té.
pagar, servir
Pagant, sant Pere canta.
Músic pagat no fa bon so
paraula
La millor paraula és la que està per dir.
paraules
Les paraules són com les cireres, que una en porta d'altres
passar una cosa
El que no passa en un any, passa en un instant.
pedra
Tota pedra fa paret.
pensar. parlar
Pensa molt i parla poc, i els savis et faran un lloc.
perdonar, equivocar
A la primera el rei perdona; a la segona, catxamona.
perdre
Qui perd no pot pas riure
peresa
La peresa porta tristesa
pintar-se noia
Noia que es pinta la cara, vol amagar la mascara.
pobre
Si pobre vols ser, compra el que no has de menester.
pobrissó, raó
El pobrissó mai no té raó.
poc
Poques metzines no maten. B
Val més poc que no res
poc...
Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut. B
poc a molt
Moltes candeletes fan un ciri gros. B
poc a poc / mica
De mica en mica s'omple la pica
poc a poc
Qui apedaça son temps passa. (Qui dies passa, anys empeny)B
pompa
Caritat i amor no volen tambor
por
La por, cadascú se la fa
La por s'ha de tocar amb les mans
La por fa més lleig el dimoni
La por, en haver-la vista, no és por.
La por guarda la vinya
por / cridar / lladrar
Com més por té el ca, més lladra.
porfídia (obstinació)
La porfídia mata la caça. B
pràctica
Val més la pràctica que la gramàtica
Val més una unça de pràctica que una lliura de gramàtica.
precaució
Vora el riu no hi facis el niu
presumir
Qui vol presumir ha de patir.
preu
El preu no fa la bondat
preveure
Un previngut val per dos. B
El primer que trenca la flor s'emporta l'olor.
El primer que cull la flor, se n'emporta l'olor.
propi
Llops amb llops no es mosseguen.
Cans amb cans no es mosseguen. B
propi, d'altri
Per tu són els guants, però et vénen grans.
propi
Cosa privada és desitjada. B
propi
Ell s'ho talla i ell s'ho cus. B
propi
A so de tabals no s'agafen llebres. B
propi
El que és bo per al fetge, és mal per a la melsa. B
propi
La cama al llit, i el braç, al pit. B
propi / anar a...
A on vages, dels teus hi haja. B
propi...
Una mà renta l'altra i les dues la cara
propi...
Sèu ha fet sèu. B
propi...
Sempre es veu que la verda fusta amb la seca mai s'ajusta B
propietat
Ells canten i ballen sols
propietat
Què sap el gat de fer culleres?
prudència
Abans de fer una cosa pren consell si és perillosa
R reclam
Els peixos s'agafen amb l'ham i els homes amb reclam.
remei / el cap
Si et fa mal el cap, unta't el cul d'oli
ric
Home ric, mal enemic
riure, viure
Qui no sap riure no sap viure.
S saber
El saber no fa nosa
saber fer
Qui bé se nua, bé se desnua. B
sacrifici
Prou dejuna qui mal menja. B
(nota: els pobres ja han fet prou sacrificis)
secundari...
Valdrà més el farciment que el gall.
segur
No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
senyal
Aigua cau senyal de pluja
Quan els cans lladren, alguna cosa senten. B
senyor
Porc i senyor han de venir de casta. B
Per molt que siguis poderós, sempre hauràs de fer de cos.
servei
Tot fa servei una vegada a l'any.
sí però no
Un vestit en tinc a França, i aquí em moro de fred. B
sí i no
Ara us plau, ara no us plau. B
si...
Si en sembres, en colliràs. B
si...
Qui oli maneja, les mans se n'unta. B
si...
Qui menja carn, que en rosegui els ossos. B
si...
Qui fa un cove fa un cistell.
sincer
Infant i orat diu la veritat. B
sinceritat / sentiment
El cor no és traïdor.
sol
Anima sola ni canta ni plora
Un tot sol fa el que vol
sol, lliure
Qui va tot sol camina com vol
sopar
Qui sopa massa, somnia molt.
sortir
Eixir del foc i caure a les brases
suposar
El lladre es pensa que tots roben
Tant me'n sé com me'n sabia. B
T tapar
Una bona capa tot ho tapa.
temps passat
Temps passat sempre envejat
temps propi / època
Cada cosa pel seu temps, i les figues per l'agost.
temps perdut
El temps perdut mai més torna
temps
Tot es farà i encara plegarem d'hora
temptacions
Fora de la vista, fora del pensament
tenir / voler
Qui en té, en perd, qui en vol, que en compri. B
tothom
Tot bon cavall ensopega. B
tothom...
A la casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó. B
tothom...
A l'hospital de Santa Creu, tal hi va que no s'ho creu. B
tots
Tots portem un rei al cos
traïció
L'home vol la traïció però no el traïdor.
treballar
L'home neix per treballar i l'ocell per volar
Per treballar i no guanyar, val més vagar.
Quan treballa la formiga, no l'asseguis a la biga.
(o sia, cal ser feiners com les formiguers)
U un, flor, únic
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.
V valent
Els més valents cauen de cul.
vell
Caldera vella i terrat, sempre té bony o forat. B
vell a nou
Amb una caldera vella se'n troba una de nova. B
venir
Vinguis d'on vinguis, el cas és que vinguis
veritat
Es pot callar la veritat, però el mentir és pecat.
Sense llum, ningú hi veu.
Això, qui ho ha vist que ho juri. B
vici
Vici arrelat, tard arrencat.
vida
Fem per la vida que la mort ella vindrà
vigilar
Si el cel cau, t'encontrarà dessota. B
Un ull al plat i un altre al gat.
viure, treballar
Bon viure i no treballar no pot durar
voler
Qui vulgui peix que es mulli el cul
Qui vulgui, que el compri. B
voler / no voler
No el vull, no el vull, deu-me'n bon tros. B
X Qui molt xerra, algunes n'erra
Ovella que bela perd bocí
(nota: dit dels qui xerren en comptes de menjar)
[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J] [L] [M] [N] [O] [P] [R] [S] [T] [U] [V] [X]
*
Notes:
A: Refranys d'Alberola
B: Gramàtica de Josep Pau Ballot (1815)
LL: d'origen llatí
BIBLIOGRAFIA
(nota: la paremiologia és la ciència de les «parèmies» o refranys)Diccionari Català-valencià-balear. Editorial Moll.
Sever Perramon Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana. Col·l. Llengua Viva, Editorial Millà.
Maria Conca Paremiologia. Universitat de València (és un estudi lingüístic).
Maria Conca Els refranys catalans. Tres i Quatre. València.
Farnés Paremiologia... En procés de publicació; han aparegut ja 3 o 4 toms d'unes 1000 pàgs. cadascun.
ESCOLA CATALANA (Òmnium Cultural) núm.314 nov.1994. (Dedicat a la cultura popular catalana)
M. Correig et. al. Una capseta blanca que s'obre i no es tanca. Edit. Graó. Barcelona.
AVUI. Refranys i frases fetes catalanes. Premsa Catalana S.A.
Joana Raspall Diccionari de locucions. Edicions 62. (edició de butxaca).
[ A dalt de tot |
Portada |
Art recursos |
Literatura recursos |
Internet Recursos |
Internet Serveis ]
Eixample Web
