Ew DC CAT P

[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]

Ppe

P, p Lletra pe, setzena de l’alfabet. Representa el fonema [] pap.

p, una
puta
una p...

p.ex. (o p.e.) Abreviació de «per exemple».

p- +Quím para-

pàbul +n Aliment. >+fig : «donar pàbul a les murmuracions»

paciència f.
       •• prendre paciència ...
      ○ COMP: amb una paciència de sant
    • pacient 1
        : « un investigador pacient»*D

pagerol
paio

pair +v Digerir. >+fig Suportar, tolerar. «no el puc pair aquell botifler»

pairalista
: « els pairalistes.»

paire
•• estar al paire +F Estar una embarcació aturada, veles esteses, a causa de la calma’. > +fig. : Estem al paire.

paladí +n * ... >+fig Defensor decidit d’a.c o a.’
: els p~ns de Catalunya.

palestra +n +f. +L ...
2 2 Lloc on es discuteix. : La revista va ser la palestra on es polemitzava.

pal·ladi
pal·liar

PALP-
DER «-ar, -ejar, -entes ...»

palpitar +v +intr
    • palpitant +adj Que té un viu interès...
      +Period : « de palpitant actualitat»"DE nr
       : esperit p~.

palès -esa +adj Clar, evident, manifest, a tots.

palla
: separar el que és palla del que és gra.

pàl·lid
SIN. Si extremament i violaci (com de cadàver): lívid; si descolorit ... esblaimat; ...

pallús +adj +ql +hu Dit de la Pa aturada, curta de gambals.

pam +n +m +mes
   ...
   7 pam de boca/ulls/nas/llengua "Expressions emprades per ponderar, respectivament, la vigilància, l’atenció, la badoqueria, la fatiga, la decepció". : Obrir un pam d’ulls. Estar amb un pam d’orelles. Restar amb un pam de boca oberta. Treure un pam de llengua. Deixar amb un pam de nas.
           •• quedar amb un pam de boca
       •• no haver-hi un pam de net Estar ple d’irregularitats, d’immoralitats.

pàmfil +adj +hu Apàtic, lent a obrar.

pampallugues
: « els ulls li feien pampallugues»

panacea +n. +f. ...remei útil per a totes les malalties.

pandemoni(um)
2 >+fig Reunió de gent en desordre o que conspiren per al mal.

panoli
>+fig Beneit, Persona curta d’enteniment, ignorant.

pansir
• -se +pronl >+fig … b Ensopir-se, desanimar-se.

pantagruèlic
+esp Dit d’una gana, d’un àpat, grandíssims’

panteixar
: panteixar fatigosament

pantomima
2 >+fig Gesticulació i capteniment teatral expressant sentiments fingits.

panxa
• panxacontent
• " -isme : Els catalanistes ... havien trencat l’encantament del p~e monàrquico-republicà Pla Ca 224

paper assecant

papu
+Folk Ésser fantàstic amb què hom sol fer por a les criatures’

paralogisme
+Filos +Lòg ‘Raonament formalment fals, però emprat sense consciència

parada +n +f
    • parar +v
      •• parar +L Ser a algun lloc. : Qui sap on para! : No he vist mai més Güell ni sé on para. Pla PR 485
      •• parar/parada en sec ... : Va caldre fer una parada en sec.
      •• parar l’orella ... : «... la M. devia parar l’orella tot preguntant-se què feia el seu home.» FC
      •• parat Sorprès ?
          : —I ara! Què és això? —exclamà tot parat de l’estranyesa que li feia ... V35

parèixer +v +ec Semblar. : un front que no pareixia de persona VicCat LE2 43

parent +n
• parentela +n +grup
: desfer-se de la parentela.

parer +n +m
•• contra el parer de +P : Contra el meu parer, ell creia que...

parlar +v +intr
• parlar a algú : L’alcalde li volia parlar
•• i +TAL no en parlem ... Espanya és un país ─i Catalunya no en parlem─, d’aspirants a fracassats. Pla PR 222

parsimònia +n +f +mn
: es movia amb p~

part de fora/dins … +loc +prepl A la part de ...
: Arribà un obús i esclatà part de fora de la bòbila FC
: part davall de Montjuïc

particularment

no…pas¹ +F +adv +neg
    : «No... No és pas ell... Era més baix...» FC/Sim
    : «I, tanmateix, no s’ho esperava pas.» FC/Sim
    : No ho sé pas.
    •• Vaux+ pas +V : No puc pas anomenar-lo esclau Ayala
          : vosaltres no heu pas de pretendre, em penso, d’arribar a... PF
    •• haver+... No ens hem pas, però, d’enganyar Pla 4

PASS-
pas² +n +m +acc +mov
        •• de pas … : diguem de pas...
      • passa
         •• a quatre passes
         ○ SIN: tranc, passa llarga alçant molt la cama;
• passar +v
      •• passar de llarg
      • sobrepassar
      • ultrapassar ...aquest límit ha estat ja, amb escreix, ultra-passat. Pla
      •• passar de la ... mesura : «parlant s’engresca i algun cop passa de la mesura»
               : p~ de mida Gz
• passat/s +T
     : passat vacances/festes. : passat Nadal Pla QG 559
     : «passats 3 mesos.» (en c. de «després de ...» Bard

passamuntanyes d’orelleres
passavolant +n +m +hu No habitual en un lloc [] : « velles passions ... que per a un espectador passavolant resulten inintel·ligibles.»

passejada +n +f +acció
○ pass·ej·ar +v +intr

patafi +n +m Nyap, bunyol, esguerro
SIN emplastre, sabaterada, cosa mal feta, ...

Pau, sant
: « Renan pot considerar-se el sant Pau d’aquella doctrina».

peanya +n +f

patilles
•• p~ en pota de conill

pàtria +n +f +l
• expatriar
• re- "

pega
: Quina pega!

pegar
•• pegar un cop

pegot +n +m Cosa que no està gens bé, que no fa gens de bon afecte en el lloc on hom l’ha posada.

péixer
CONJ paixent pascut
: (sóc) Intrínsecament individualista per la terra on he pascut Pla PR 600

pèl
    •• en pèl
        : «en pèl»
     SIN. v. nu

pel que fa a
   SIN referència a, amb +sd temàtic Quant a
    concernir +v +tr ... Això no el concerneix.
         | pel que concerneix +N Relativament a. DE : Pel que concerneix l’estil, és un obra remarcable.
    referent a +loc +prep Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a.
    respecte a/de +loc +prep (i) "temàtica" Relativament a, quant a. : Respecte a la vostra petició,... (ii) Amb referència a, referit a. Una cosa respecte a una altra.

penes, a v. tot just si

pensar +v
      •• pensar-se que ... : «em penso que ell va ser...» Sg OA
      •• pensar-s’hi * ... : « va constestar després de pensar-s’hi» / Pensa-t’hi bé. Encara hi som a temps Gz
         •• no pensar-hi més ... ni hi vaig pensar més
    • pensada ... : poc més tard G. va tenir la seva més estrambòtica pensada, ...

pep·a +n +f nina | puta. : «amb una pepa qualsevol <es passejava>» Pla
• pepeta : Anar-se’n amb pepetes.
SIN: v flàvia

per +L
: es van trobar pel carrer

per mà +loc per mitjà de.

per amor de = per esguard de * +cj
‘en consideració de’

per tal com * +cj +sd +causal Perquè. : Cal valorar-les per tal com són unitats... que... Veny

per si no és/fos prou ... : « va començar a mancar tot i, per si no fos prou, passaven mesos sense que...»

perdre el cap, fer
: Més d’una dona li hauria pogut fer perdre el cap FC
: Diuen que els diners fan perdre el cap a la gent FC

perdulari

peripècia +n

peremptori -òria +adj +T Que no admet dilació. : Una qüestió p~a. : Situació peremptòria P

peresa
: peresa mental

pèrfid Traïdor envers el qui confia en ell ...
2 Fredament maligne.
• perfídia : « ... les perfídies del comissari L.»

període +n

peripatètic
: les peripatètiques de la Rambla

perllongar, "afegint-hi u/c",

perorar +n Pronunciar un discurs o discursos. p ext i col·loq Parlar com fent un discurs.
•• p~ contra (algú)
• peroració f.

perpretat ...
: les extravagàncies que perpetrà

perpsicàcia +n +f +ment Visió mental penetrant i subtil [an. insight]
• perspicaç D’una "

persistent +adj : un home intel·ligent per als negocis, persistent, puntual, tenaç, ha pujat indefectiblement, en totes les situacions. Pla NC

perspicuïtat +n Capacitat de ser comprès.
• perspicu -ícua +adj

pervenir
    • p~ a
    • p~ de : els conflictes pervenien de la negativa dels propietaris a +Inf
             : la força de T. pervenia del seu tremp BD RV 81

per ventura +F +adv +mod. Per casualitat...

PES-
apesarat : Ho dic a~.

petit
• empetitir +v
: «això era empetitir la qüestió.»

petulant <immodèstia, persona> arrogant, insolent.
• -ància n ... >+fig : La delicada petulància de les flors... Pla H,132

Pi, V+
: I, si arribem començat, tant se val. Gz

picar Si a tu et pica, a mi em cou.
      •• picar de peus (cs. patalear)
      •• picar a màquina
      •• picar sobre ferro fred
      • ~-se-la : « cada nit me la picava,/ senyora, a la vostra salut.» Pit
        • picada : « les putes fent picades per les barques» Pit
    • pic·ot·ej·ar
        : L’ocell picotejà el mill ...

picant ... : Anècdota p~

pila de +N
: «Tenia una pila d’idees sobre el tema.» FC/Sim.

pintura a el/la aigua/oli/cola

pipí
+Fisiol +Anim Excreció líquida...

pipioli Jovenet de la primera volada, inexpert"DE (cs.«niñato»)
: « Se sentia veterà al costat d’aquell pipioli.» FC\Sim

pirotècnia +n
>+fig : « pirotècnia de tòpics, discursos i escrits inoperants.» JFu

pis
‘pipí’ *DE ca?
lxF : «fer un pis...»

pispa +n
• pisp·ar +v. : «... que li havien pispat la cartera!» F.Cam.

pissarrí, de
pixarrí?

PIT/PITR-
pit +n +m +pcos
      : un pit, els pits
    • pitarràs
      : pit molt robust
    • pitrera
    • espitregat

piular
• piuladissa +n +f : la piuladissa dels pardals.

pixa +n +f
: ma pixa vaig ficar dins la bragueta Pit
: la pixa no vol raons Pit

pixatinters
SIN: oficinista, cagatintes

pixavagant +n Ociós que va i ve ...

pla
: pla de vida D
•• de pla +loc +adv Rotundament : Rebutjar de pla.

plàcid -a +adj ... : Un temps plàcid. : Uns dies plàcids. : Una tarda plàcida.
• -ment : Viure plàcidament.
• -esa

plaer
•• a pler

plaga +n +f Home que de tot fa broma
: un plaga.
• plagasitat

PLANY-
plany +n +m
• planyívol -a : veu p~a. : llur crit de verge s’alça planyívol fins al cel: Verd Atl
• plànyer +v

plasenteria
: Ell i jo som els dos més vells del món que fem política. Deixeu-me fer aquesta plasenteria. M.A. Vila

plat volador ... : plats voladors

plaer
•• plaer solitari Masturbació" els plaers solitaris omplien les meves nits BD P 82

platxèria +n +f "Estat d’esbargiment delitós, gresca, gatzara"DLCI : (a l’Atlàntida) en sa platxèria / lo cranc d’un pecat negre va rosegant-li el pit Verd Atl
• ~iós +adj

plaure
<> desplaure ... : Aquest parlament va plaure a uns i va desplaure a d’altres. BD P 437

ple
     •• ple de fums: un senyor ple de fums
    •• ple a +Inf: hospital ple a vessar de ferits
    COMP ple com un ou.

plegar +v

plegat
•• tot plegat ... Tot plegat, res.

PLER-

plorar +v
    •• p~ per dins
       : «plorar per dins» Pla

poble¹ Gent
    SIN: si és el baix poble: p~ menut; ... : populatxo;

poble² +n +L
SIN: vilatge
v. popul-

poc
•• a poc que... Per molt poc que’?
: « a poc que comparem aquests amb aquells, ens adonarem que...»

poca cosa
: ser poqueta cosa Gz

poc o molt Més o menys

poc se n’hi falta
: Que si no són +Ql, poc s~...

poca-solta (Persona) informal, mancada de poc seny.
: Ja veieu ... quina mena de poca-solta n’hi ha, del cucut. Sg OA

pogués, de poder

policlorodibenzodioxines

pols, la +n+f
• polseguera ... : El llibre produí una gran polseguera

pompier

pondera·r +v +tr 1 Pesar, especialment en sentit figurat.
       2 Dir, posant-les molt alt, exagerant-les, les qualitats d’algú o d’alguna cosa. : M’ho havien ponderat tant, que, en veure-ho, he tingut una decepció."HD
          : cosa que jo comparteixo i pondero
    • -tiu +adj

popa
   1 mamella. 2 cul
   les popes
      la popa

POPUL- v. poble
popular +adj
populisme
      : El populisme antiintel·lectual i anarcoide dels «light».
           : p~ localista
    • populista

por +n +f +sent
     SIN: davant de perill immediat: esglai^. paüra
   •• de por de/que Prep/cj +sd
      amb F neg.
      Jané: No gosaven dir res de por de no molestar-lo.
   •• per por de +N/V +cj +sd +causal :
             " +N : No hi van anar per por del temps.
             " +V : No van insistir per por de no comprometre’s.

porta +Mt +n +fm +cosa
: la porta només està ajustada.

posar
| posar en un hotel ?

posar-s’hi bé
: s’hi posen bé (per menjar) Pla

posem
‘més o menys’

positura <física> (d’un model de pintor)

possés -essa +adj +hu
+Psic
: possessa

post
•• post de socors

POST- Darrera/després.
lx.post-: «...» molts

postres +n +f +pl +menj
: les postres : …de postres

postura <moral ?> ‘actitud’

potassi

poti-poti Desgavell, desori.

potin·ej·ar
• potiner
• potineria f.

PP = "pronom personal"

PP +amb +PP_
•• ells amb ells : els (ocells) mascles es barallen ells amb ells Sg OA
: aconseguiren a Madrid ... que ens baralléssim, nosaltres amb nosaltres. Cambó/Pla Ca 149

PP +V, Vaux
    • anar/venir+PP +a_Inf
        : (cor) Vine’l llavors a arrencar Guim.
        : Aneu-ne a comprar Pd

PRE-

preàmbul +n +m Allò que es diu com a introducció a un discurs.

precari -ària a. * Que no ofereix garanties de duració . :
    : El seu guarda-roba era precari i escàs.
        : la situació és per cert precària/ Pit
    : La precària situació física, econòmica...

preestablir

prematur +adj
: calba pr~a.

premonitori * +adj +acc +cu Que adverteix per endavant.
SIN. advertidor, anticipador

prendre (o pendre) +v +tr
      : M’ha pres el llibre
    • prendre per ... : Per qui m’ha pres?
    •• prendre mal ... : « ha pres mal» : ...el vigilen perquè no prengui mal.
    •• a prendre vent ... : A prendre vent!

prescriure +v

presó +n +f +L
SIN Garjola, cagamenja

pressuposa

presumptuós +adj
SIN fatu^

prest +adv

prestar +v
: prestar assistència

preu
•• a bon, baix preu : comprar/sortir a bon/baix preu (cs. barato)

prima donna Cantatriu.

primer de tot *DE,
primer que res*DE (?)

primer ... de+Inf
   p~ en+N (cs. en)
    : (ella) fou la primera d’arribar ... i la darrera de sortir-ne V L39
    : vaig ser el primer d’arribar LC (cs.en)

primera, de +loc +adv +M
: —I vós com esteu, F.? —De primera.

primera cosa, la
Nt: cs. lo primero
: « La primera cosa era trobar el Sena,...» FC

primeres matèries
principi, en
probatori

probitat +n +f +ètic Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat. : p~ intel·lectual.

proditori Propi de traïdor. : « acte proditori»
• -òriament +adv A traïció.

profà (en +N) 3 p ext Inexpert, incompetent en un saber. D

proferir

profit
    •• treure p~ (i goig) de : Els artistes n’han tret profit i goig
    •• no fer res de profit per +N
    •• a/en profit de

prognosi
+Med Pronòstic. +Cièn ...

progrés
ANT regrés

prohom DCVB: ... a) Home important, dirigent... : l’alcalde amb altres prohoms.

prolix -a +adj Indegudament llarg, difús, escrivint o parlant. : Un escriptor prolix. : Estil prolix."HD

prolongar : p~ en el temps

propiciar

propòsit de, a loc. Sobre, respecte a...’
: « vegeu tal cp. a propòsit d’aquest embolic.»

proscriure +v Bandejar (del país)
• proscrit
• proscripció

pròsper_
ANT: advers.

proteu +adj +cu Que canvia d’opinions, d’afeccions ...

prou
• prou que... prou que m’ho penso.
• per si no fos prou v. per si...

PROVEI/I-/-IS-
PROVEI/I-:«proveir ...» PROVIS-:«provis-or, provis-ió...»

prova +n +f
    • provatura +n +f 
    • provar +v
       •• provar de +Inf : Provo d’escriure i no surt res Pla QG 465
    • emprovar +v

pruïja +n +f ... >+fig Ganes vehements de fer alg. cosa : la pruïja de rigorositat formal amb què ...
prurit +n +m Pruïja. : El prurit d’escriure.

psiquedèlic !!

pua
•• mala pua +pop ... : «I si sou una mala pua/ que em volguéssiu enganyar?» Pit

pudor +n +m
    • pudibund -a +adj Que mostra un gran pudor.
    • púdic -a +adj
       • pudícia o pudicícia f. * ... : «les pudícies sentimentals de Fabra»

pudor f.
• pudir v.

puix +Mt +n +cj +sd +causal
    •• puix que : Una llengua ... que convé igualment a tots ..., puix que de tots és compresa i... PF
         : També ens vam permetre algun requisit extraordinari, puix que nosaltres no havíem anat a festa major. PuigFerr LE2 75
          • pre-causal : Puix que ja hem passat revista a tots els ..., ja podem entrar a... Corom LCF 398

puixant +Mt +adj + ... : el partit polític més puixant en aquell moment

punt +n +m
    •• un punt de ... : El tabac de fulla ha de tenir un punt d’humitat.
    •• punt per punt : Examinar punt per punt un treball (escrit).
        : «realitzar C... , punt per punt, ...»

punta +n +f +part
•• una punta se +S > tenir una punta de : «tenir una punta de misteri.»

PUNY-
puny +n +m
• punyir +v +acció ... > punyent +adj +acció ... Incertesa punyent.
punyeta

puput +n +f +animl
: una puput, les puputs

purament +adv
: «el meu germà ... el veig purament a hores de repàs.»

púrria * ... de vil condició S4. ´... gent de la pitjor mena"
• purrialla

purulent -a

pusil·lànime +adj D’ànim feble i tímid.
• -ement
• -itat

puta +n +f +hu
   SIN: pepa^*, marfanta, v. pepa, bagassa, barjaula, pua , ...
        meuca
        CU prostituta, meretriu.
   fill d’una marfanta d.
    •• anar de putes
        SIN: anar amb pepetes

[Inici diccionari] [A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [inici P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]