Ew DC CAT M

[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]

Mema

M, n Lletra ema, tretzena de l’alfabet. Representa el fonema [m] mim.

mà (pl. mans)
•• fer mans i mànigues

macerar +v +tr
1 estovar ... en líquid.
2 Mortificar , extenuar el cos amb austeritats piadoses

macilent -a +adj +aspecte D’aspecte trist per la magror, pal·lidesa, extenuació. : un home pàl·lid, macilent, apagat Pla QG 489 : Un local macilent i trist. : Es fa una claror macilenta Pch

magnànim +adj Que mostra grandesa d’ànim.

magnificència +n +f ... : m~ arbòria de la Devesa.

magre -a +adj ‘de poc greix’. Una noia magra.
    >+fig : «Balanç magre.» «magres estalvis»
                    « Els espectacles eren més aviat magres.» Pla
    •• passar-la magra ‘passar misèria, necessitat’

mai +adv +T
: « no se sap mai»
: « com mai de la vida.»

maimó +adj +mn ... : el parell de bous, que arrosega, maimó, la feixuga arada Verd LE1 8

majorment v. més que més

mal
• agafar (a algú) tots els mals : Quan penso que..., m’agafen tots els mals.

mal...

mal- +pf v. malfiar, malveure, ...

malànima ‘de mals sentiments, de natura cruel’
: ... el mala ànima del cucut els juga una passada de les de més mal cor que es puguin fer en aquest món. Sg OA

malaguanyat
: « en veure’m arribar amb un "altre" llibre, no es pot estar de dir: —Malaguanyats diners...!»

malament rai!
: O fem això o malament rai!

malandrí +n +m Lladre de camí ral, bandit. : « malandrins.»

malbaratar +v Deixar perdre, malgastar, béns, coses de valor, dilapidar. : m~ un esforç Gz.

malbé, fer +loc +v ... : Fer-se malbé els ulls llegint i escrivint

malcarat +n +m
2 Que acostuma a fer mala cara a tothom.
: El xofer, un vellot malcarat.

maldar per
: « va maldar sempre per la concòrdia»
: malden per ser propietaris de la terra que treballen M.A.Vila

mal de dones
: « s’enllità de mal de dones i l’hagueren de portar a l’hospital...» Pla

Mala mort facis!

maldecap +n +m
: no vol maldecaps amb els qui manen i només desitja menjar segur i pair bé.

malenconia

malgirbat +adj Malforjat’

malgrat.

malhaja, ben-
: M~ lo cavall negre/ b~ lo cavall blanc. Verd

maligne -a ...
• -ment +adv : somriure malignament.

malmetre "posar en mal estat"

malparat
: ... veieren malparat l’avenir de l’illa
: Tot això ens deixa molt malparats.

malparlat +adj +humà

malpensat
: un vell malpensat

mal que +VSu
: « He vingut a buscar el noi i el portaré a casa, mal que sigui arrossegant-lo.» Pla
: « no m’estic de dir-ho, mal que sigueu davant.»

malson +n : ... el malson de la guerra, amb el seu seguici de malvestats

malva

malvestat n +f Acció dolenta, maldat."HD
: La lluita de l’home del camp contra les malvestats.

malvolença
      : ... són inexactituds, filles de la ignorància i de la malvolença a aquests ocells.
      SIN. quimera
    • -ent ... malvolent exageració

manca
•• per manca de +N : p~ m~ de base científica

-MÀNCIA
‘endevinació’
«oniromància, quiro-, ...»

manefla Inclinat a ficar-se en els afers d’altri ...

manegar +v Arranjar a.c., esp. un afer embolicat.
: No sé pas com t’ho manegues D

Manel
+pop Déu.
: Si el Manel vol!

manera +n +f
de qualsevol m~
•• i de quina manera! : Ell va tenir raó, i de q~ m~!

mania
•• tenir m~ (a algú)

manifass·er
• -ejar v. Manejar arbitràriament afers d’altri, esp d’una

manyoc
: el manyoc de claus del vigilant

mar, en
: « En mar no es poden fer imprudències.»

marfondre’s
: La causa carlina s’anava marfonent

marfuga ... >+fig Tribulació. : Les vagues, les bombes i tota la marfuga del desori social. BD P 347

marrada
: ... tombs i marrades que m’apartaven de la dreta línia ... Cor

marrameu n +so
• +>fig [en parlar de la publicació d’un pamflet anticlerical] Faran uns marrameus, els capellans!

marrinxa, fer +loc +v Beure...

martingala
>+fig Trampa, engany. : « No em vinguis amb martingales.» "D

masclejar
1 Tenir, una dona, aires d’home, fer coses d’home."D
○ v. virago

masegar +v. Sotmetre a pressions, fregadissos, batzegades, etc.

mast·eg-
• -ar : « vol les coses mastegades.» Sg OA

masturbació
     SIN plaer solitari
    • masturbar-se
      SIN comptar bigues, picar-se-la, ...

matar +v +ani
    2 >+fig hiperb a +tr Molestar, enutjar ... molt. a «Les cerimònies em maten .»D
    3 >+fig p anal ... apaivagar. «matar la gana/set / l’avorriment.»D
      ○ SIN: entrematar-se; occir

mateix
•• mateix que ... : i la veu ronca se li ofegava completament, mateix que se li posés un tel al canyó. VicCat LE 44

matràfola Sofistificació

mè +n +f. Merda . : « i una mè!»

medalla +n +f ...
2 >+fig +iròn Taca, esp. d’oli, que hom duu en la roba que vesteix.

medi +n +L ... : en els medis artístics i literaris de Barcelona
<> mitjà

meditar +v
• meditabund Pensarós,...

mefític -a +adj ... : L’atmosfera mefítica de la Universitat

mel·liflu +adj Afectadament dolç en l’expressió : Un to m~.

memento +n Nota o senyal per recordar a.c.

memòria +n +f ... : Fins on m’arriba la memòria veig que... Pla

mena
     •• sense cap mena de dubte
   : Es amb aquesta mena de gent que es fa la guerra FC
    •• de mena Per naturalesa
        : ser traçut/... de mena

menescal
veterinari?

menjar-s’ho tot, haver de
: «...un revolucionari que s’ho havia de menjar tot, ...»

menor i en menor proporció, nitrogen

-MENT +sf +ql D’una manera +ql / +ml / +rl’
    ○ AQl+ : «amablement, admirablement, externament, ...» il·limitats.
    ○ AMl+ : possiblement
    ○ ARl+ : semblantment

mentida
: m~ podrida!

mentor +Mt +n +m Persona o cosa que fa de conseller, guia... : «L’obra de X és el seu mentor constant.»

menut +adj
: Ei menut!

menys +adj +qt Més poc.

MENYS- +pf
«-cabar, -prear,...»

MER _N +adj Pur, simple.

mercè de, a la +loc +sd : a la mercè dels vents/invasors...

merda +n +f
•• fer el merda Presumir, lluir-se
• merdós Pretensiós, vanitós

meritar +v ... 2 Tenir dret a u/c per raó d’un servei.

meretriu +n +f
• meritrici +adj ... : «comerç meritrici» Fust.

més +adj +qt
    •• més que més
        : als periodistes se’ls han de perdonar moltes coses i les frases més que més, car se’n peixen BD P 29
     • més que més si/+Ger ? ‘amb més motiu’ ?
         : «més que més si tenim present ...» Moll
     • tant més que +V * majorment, més que més+Ger (‘amb més motiu’)
        : Hi va haver interès a no remoure-ho, tant més que eren persones influents.
     • tant més +AQl si +V : La clarividència de C. és tant més remarcable si es pensa que ell no podia saber que... BD P 23

•• més i més

•• més que no ...
: molt més que no ens pensem Pla3
: més que no es pensa.

•• més poc
: més poc diferenciats
: « Jo faig més com més poc xerro.» Pit.

•• més que de res, de +N ... Vaig sentir disgust, més que de res, de l’engany. PuigFerr LE2 73

mesclar (im)miscible

metàfrasi

mètode … : m~ ràpid que permet de trempar… GEC

micaco
+Bot Nespra

mico Simi

mico filós Persona desnerida, d’aspecte ridícul"DE
: « Ser un mico filós.»

mig món
>+hiperb Molta gent. Hi havia mig món

mig i mig

mig... partir
: m~ un moble

millor +adj +ql Més bo/bé
•• millor que millor
: El millor que podeu fer/… Pit

mira·r +v +tr
       SIN Si és de lluny: albirar; guaitar, sotjar, fitar, ...
       •• mirar de +Inf : miraré de fer-ho
       •• mirar-s’hi
    •> mirament +n
       •• sense miraments
          : «en M. que no tenia pèls a la llengua, ni a la ploma, va contestar-li sense gaires miraments i,...»

miríade
>+hiperb Nombre immens (d’estels, insectes ...).

mirífic +adj +Poèt Admirable, meravellós. S4

miroia +n Cosa que atreu la mirada.
•• fer miroies Ensenyar alguna cosa a algú per tal de despertar-li un desig. S4 v. babarota
○ SIN. Fer glatir^, fer babarotes.

mistificar +v +tr Falsejar, mitjançant la barreja o confusió dels elements d’una cosa, d’una notícia, etc, amb el fi d’enganyar.
• mistificació +n +f 1 Acció de mistificar; 2 l’efecte.
• mistificador -a +adj i m i f Que mistifica.

mitjà -ana ... més corrent, general
: el lector mitjà D

mitjamerda ‘home...’

moc +n

moc Ind Pr 1a Pa de moure.

mofa +n
• mofar-se’n
• mofeta +n Inclinat a mofar-se o burlar-se de la gent’

molsut -da +adj : ... cols molsudes. P

molt
: havia tastat poc o molt el poder del diner
molts altres (<>cs. ?)

mona +n Mamífer quadrumà ... (cs.-o)
: anem a veure les mones.

mor de +N, per *HD +cj +sd +causal Per culpa de.
•• per mor de +Inf/que_Subj +cj +causal +final Per tal de+Inf/que.

morat +n +color Entre vermell i blau.

mòrbid +adj D’una blanor delicada. : La mòrbida claredat de la lluna inundant de llum groguenca la volta del cel. Pla
• -esa ... : morbidesa mesopotàmica.

morbós -a +adj ... : Morbosa superioritat Pla QG 484

morent +adj Que mor.
: « es veu ... el sol morent sobre les veles flàccides.» Pla

morir +v +intr
     SIN deixar-hi la pell, la vida; +pop dinyar-la.
    • mort -a
      : una discussió nascuda morta

morret +n +m : Llavis : «el morret pintat» Pla

morro fort, ser del

morros, fer
: «Aquestes famílies... Han renyit i es passen els dies fent-se morros i males cares.» Pla

-mort / esmorteït
>+fig : reflexos esm~.

mort +v +f ... SIN trànsit, traspàs

mortificació

mostratge

mullader +n +m
1 ... ...i, agafant una baieta, va començar a eixugar el mullader de ...
2 +fig ... : « quin mullader!»

multisecular +adj Que dura molts segles.

munió +n +f +qt Gran nombre. : Una munió de gent/mosses/mosques/mosquits/gent/detalls.... : munió de males notícies.
○ SIN: multitud.

munt
•• del munt ... : era el somni de tot soldat ras i del munt. BD RV 13

murga +s+f
cs.
: « és una murga»

murmur- * v. Dc

murri Hàbil, maliciós ...

musti +adj
: ni és tan musti l’arbre de l’esdevenidor que ... V

[Inici diccionari] [A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [inici M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]