[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]

---

Lela

L, l Lletra ela, dotzena de l’alfabet. Representa el fonema [l] li, cal, i el dígraf -ll-: [] llana.

lacònic
    •• lacònic sobre +N : «B. és molt lacònic sobre els seus anys de presó.» A.Jané/Man

lavatge +n +m +Tecn
    • lavar

lema +n ... Expressió a les pliques de certàmens...

lenitat +n +f Excessiva benevolència a corregir ...

letal +adj Mortal ...

letargia +n +f Estat d’inacció ...

lúgubre +adj Que suscita una pregona tristesa.

 

li, V+
    ○ Verbs que regeixen datiu:
         replicar-li, li succeiran, li importa,
         telefonar-li/ a la noia
         li peguen. ex.« No ho ha fet de por que li pegarien.»D

 

libèrrim +adj Molt lliure.
    : « una decisió libèrrima.»

libidinós +adj
    • libidinositat

 

lila +color Morat clar

liquiditat +n

líric -a +adj

litigant +n +m : El litigant

lívid -a +adj d’un blau brut ... >+p.ext D’una pal·lidesa blavosa. : La llum lívida d’un dia sense sol / una polseguera lívida.
     > -esa +n

llagot +n +m Lloança amb què hom adula una altra persona.
   > llagotejar +v +tr Tractar de seduir amb llagots, adular.
   > llagoter -a +adj i m i f "Que llagoteja, adulador."HD Ella era altiva amb els humils i llagotera amb els poderosos.
     >> llagoteria f 1 Acció de llagotejar. 2 Adulació.

llàgrima +n +f 1 1 anat anim Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l’ull. 2 +hiperb Algun dia, per tot el que fa, vessarà llàgrimes de sang. ....

llamp +n +m
    • llampega·r
        • llampegu·ej·ar

llavi +Mt +n +mc +part_cos
    : posava els llavis en forma de cul de gallina

llambre +n +acc
    • llambr·ar ... : els diamants llambren [fr.étinceler]
    • llambr·ej·ar +v +intr Les aigües, els metalls, etc., emetre raigs de llum per reflexió.
    • llambr·eig +n +m Acció de llambrejar."Mi SIN Esclat

llambrec +n
   > llambregada
   > llambregar

LLANG-
llangor +n +f 1 Estat de decaïment [vital"], físic o moral, prolongat. 2 Manca d’activitat, d’energia.
    • llangorós -osa +adj 1 Ple de llangor. 2 Que expressa la llangor : Un aire llangorós.
       • -ament +adv Amb llangor, d’una manera llangorosa."HD
   • llanguiment m Llangor.
   • llanguir +v +intr Patir de llangor. Tristany llanguia: una sang verinosa rajava de les seves ferides. Rb TI 10.
      SIN: v. decaïment

llarg +adj +mes
     : amb diners llargs

llavors que +cj +sb +T ... : Llavors que el Joan encara era jove ... Pd

llefiscós +adj +ql +cosa Viscós i enganxós. : Una granota ll~a.
    • llefiscor +n : La llefiscor[*HD] de l’allioli.

lleig +adj +ql
    COMP: lleig com un pecat : (el cucut) quan comença a treure les plomes és més lleig que un pecat i sembla una mena de gripau. Sg OA

 

llengua¹
     •• no tenir pèls a la llengua

 

LLEP- Rad
llepa +n
    : « ser un llepa»

llepat +adj Tibat, detallat.

llepiss·ós +adj Untuós al tacte. : Els peus de porc són ll~s
    • en·llepiss·ar +v Embrutar amb una substància llepissosa.

llepolia
     SIN:. llaminadura

LLEST-
llest –a +adj
    • i llestos! : «Doncs, s’estimen, i llestos!» Pla
    • enllestir +v ... : « enllestir un llibre»

 

llet
    • lletada de calç

lletra +n
    •• lletra morta
        : convertir el reglament en lletra morta.

lleure +n Temps lliure
    : « i dedicava els seus pocs lleures a ...»

llevar
    : «llevar-se el barret.» Bard.
    : ll~ la vida
    • llevat de +N +loc +sd +prep Tot va ser ràpid i resplendent, tot llevat d’una cosa: la mort de Nonell BD P 159

lligamosques +n +m Pna que dóna una gran importància a coses insignificants."DE

lliure
    SIN: Si molt: libèrrim; ...

lloar +v +tr +acció +dir
     ↔ ANTN: blasmar^.

llòbrec +adj +aspecte Fosc, tenebrós. : llòbrec sarcasme.

llumenera +n +f
   (a la Revista de Catalunya) hi col·laboraven les més altes llumeneres catalanes. BD P 341

lluir
    > lluït ‘Dit d’una festa, una solemnitat, etc, reeixida, esplendent.
    • lluïssor
       : la lluïssor de quelcom metàl·lic i brillant Pch
    • relluir ... els ulls, nets i cristal·lins, li relluïen sota les pestanyes... VicCat LE2 42

llum +n ...
    • contrallum +n +m

lluna +n +f
    SIN ... POET l’astre de plata
    •• estar de bona/mala l~ estar de mala lluna

lluny de +cj +sd +prep +L
    •• al lluny del lluny : Al lluny del lluny i al capdavall d’un cel molt blau, es veien, immòbils, uns núvols blancs... BD P 142
    • lluny +adv

llunyer -a +adj Que fa més bon afecte mirat de lluny que de prop."DE : « És una noia llunyera.»"DE

LLUSTR-
llustre +n +cosa +aspecte Brillantor d’un objecte brunyit. Donar llustre a un mirall/moble... D
    • enllustrar ... : Es feien enllustrar les sabates. •> enllustrat : « La pluja... Els colors són forts i enllustrats.»

longànime +adj +Pa Que suporta magnànimament les adversitats. : longànime paciència.

luctuós +adj Que és ocasió de dol.

lustre

luti -a +adj +color De color groc. : cos luti.

 

 

---

[Inici diccionari] [A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [inici L][M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]