[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]

---

Ee

 

E, e Lletra e, cinquena de l’alfabet. Representa els fonemes [ε] (θ), [e], i neutre.

-e mn de masculí : tendre, pobre, esp. dels acabats en doble consonant: deixeble, sogre, segle, centre, &c.

-e vocal de "reforç" en imperatiu amb Ct#
   fote-la/’l/ho
   parteixe-la/ho
   permete’m

-é +mn +fu +Ind +1aPa : seré, faré.

eau de toilette +n Aigua de colònia.

-EDAT
/+nt>ql/ der de Ql?
«sequedat, claredat, castedat, honest-, ...»

efecte +n +rel
   •• a l’efecte de (?+Inf)
   •• per efecte de

efemèride +s
   : La majoria de les efemèrides de l’últim terç de segle passat...

efervescència +n ... : en plena e~ mental

eficàcia
   • eficaç

EIX- Prefix, equivalent de ‘des-‘
    : eixorbar, eixordar, eixorellar, eixalar, eixamorar, eixorbir... eixamplar...

eixalar +v
>+fig Impedir llevant mitjans, possibilitats...
els han eixalat.

eixamplar +v +tr Fer més ample : eixamplar un vestit, les mànigues...DE

eix·anc·arrar +v Separar les cames.
   • Metàtesi: eix·arr·ancar +v
       : Ella .../ ... fa un xisclet i s’eixarranca; li fico el nap a dins... Pit

eixarreït ... Ressec.
   • eixarreir +v : els caramels de menta m’eixarreeixen el paladar.

eixelebrat +adj Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.

eixerit +adj Viu, despert, deseixit.DE
   : Uns ulls eixerits.DE

eixorbar +v +tr
   1 Llevar els ulls
   2 Privar de la vista.

eixorivir +v Deixondir : La gent en sentir la música s’eixorivia.

eixut +adj ..-
   : un element romàntic en la seva existència eixuta.

ejecció +n +f +acció

el +Inf
   : et tocarà el rebre : més vell que l’anar a peu.

elèctrode

electròlisi
electròlit

el que ser/V +AQl (lo AQl que...)
Calv115 v.si
   El que és trist que el deixin tan sol Calv
   Pit93: i us cantaré el que era mona;
   El que pot ser bonic (cs. lo b. ...)
   •• pel que és/... Ql Pit93: Una corona .../poseu-li pel que era atenta,
       : Era una home que, pel que era alt, era caramenut.(de Moià)
       : Destaquem aquest llibre pel que és interessant

el que és jo/...
   : el que és jo no penso pas perdonar-lo.
+Adv i el que és avui jo vaig molt ben calçat Sag T2 480

el+ Vtr
   : Això el preocupa, l’interessa
el molesta (això)
el concerneix
A XG tot allò la divertia d’allò més, Pla

EM- en+ b/p : empetitir

embalum +n +m Volum d’una cosa, esp. desmesurat.
   •• fer embalum SIN: fer mota, fer bot. : No sé què hi haurà en aquest paquet, però fa embalum.

embarbussament +n +m +dir
   • embarbussar-se +v +pronl Parlar confusament...’

emboirar ... +v
   1 +tr Omplir o cobrir de boira.
   2 +pronl Cobrir-se de boira. 3 +tr >+fig +pop Ofuscar, torbar l’enteniment, l’esperit. : Els anys li emboiraven la memòria i els records. : Tenir el cap emboirat."HD : El gat s'ha emboirat.

embolicar +v
   •• embolicar la troca Complicar les coses.
   •• embolica que fa fort! Expressió davant una cosa que es va complicant més i més’

embranzida +n +f ... : l’embranzida de Catalunya iniciada el 1888 ...

embriagador +adj ... : e~s matisos.

embut +n
      •• dir sense embuts

emmagatzematge

emotiu -va +adj : Una massa popular emotiva i inculta Vi

empantanegament
   {Estructura: "em×pantan×eg×a×ment" }

emparar
empara
   •• a l’empara de A redós de

emparaular +v Concertar de paraula un compromís"DE : M’ha emparaulat que em reservaria un pis."DE

empastifar +v +tr ... La mania urbanitzadora i l’afany comercial ho havien empastifat tot. BD P 184

empinar-se-li +v Trempar. : no se li empinava.

empipar +v
   • empipador +adj : (tal fet) era e~.

emprar +v +tr ... : la lixiviació és emprada en mineria ... en les en contacte amb

en +cj+sd "+prep"
   • en +un/-a ... Tristany pujà sol en una barca Rb TI 8
   • en +Ger
    en sent salvats fugirem,/ ...

EN/EM+Ct v.Ct encuriosit

ençà ... : D’un quant temps ençà.

enc(l)astar
2 adherir íntimament ...
3 >+fig D’una bufetada t’encastaré a la paret.
... el nas enclastat al vidre de l’aparador.

encaparrar +v ... : no t’hi encaparris Pd
   • -at +Pip ... : (Ell)..., encaparrat tothora en grans problemes filosòfics Amet MP 354

encara +adv
   : Encara ho hauré de fer jo. : Encara plourà
   •• encara més sempre va fer l’efecte d’un home distingit, i encara més a l’estiu BD P 47
   •• i encara +cj +continuativa
         +cj : Jané213 L’ha fet caure i encara se’n riu. / Va comprar una colla de llibres i encara un parell de revistes. : Fa poc fruit i encara dolent.

 

encertir +v cerciorar

encetar +v

encís +v +m
   • -ar 1 embruixar 2 captivar per l’atractiu ...
      • encisador

encunyar +v +tr ...
   >+fig : encunyar nous mots.

encuriosit
curio-
   : s’hi va acostar encuriosit, però no va apostar ni un cèntim.

endegar +v +tr
1 Compondre, arranjar...
2 +esp Donar a a.c. una direcció adequada, un bon camí a seguir’ : Endegar l’empresa.
    | e~-se +pronl : L’afer de mica en mica es va endegant
   SIN: conjuminar

endemés +adv D’altra banda (fr.d’ailleurs cs.por lo demás, al.sowieso, an.anyhow)
    : Endemés s’ha sapigut... Pit

endemig +n +m +rel +esp 1 Espai de temps que va d’un esdeveniment a un altre de posterior.
   2 en endemig (o en l’endemig) +loc adv T Durant aqueix temps"HD Entretant"AM En l’endemig, jo, havia parlat de l’afer a P. • en aquest (o aquell) endemig +loc adv Durant aquest (o aquell) temps.
3 en l’endemig +loc adv L p ext Enmig, entre dues coses o més.

endevinació
   SIN: si del futur: sortilegi; si malèfic: malefici.
   • endevinar

endiastrat -ada +adj ...
SIN: endimoniat, trapella

endreç
endreça
endreçar +v
SIN: ordenar...
« desendreçar

enervar +v Fer perdre l’energia.
    SIN. enlleir
   • enervant ... calor/música e~

enfadós -osa +adj +ql Enutjós. : qüestió enfadosa
   •• ser (una cosa) la cançó de l’enfadós

enfarfec +n +m +cosa Conjunt d’adornaments, accessoris, etc, que enfarfeguen alguna cosa.
   • enfarfegament +v +m +acció 1 Acció d’enfarfegar o d’enfarfegar-se; 2 l’efecte.
   • enfarfegar(-se) +v +tr/+pron Omplir(-se) d’un nombre excessiu d’adornaments, d’accessoris, d’elements, etc. : Si et poses tantes joies t’enfarfegaràs!"HD > fig*HD ...
   • -ós -osa +adj cs *HD SIN: carregós

enfarfollar-se +v +pronl Entrebancar-se parlant. : Quan parla, s’enfarfolla i acaba que ningú no l’entén."HD

enfavar-se +v +pron
SIN: embadalir-se, encantar-se
NOTA: enfavada =embadalida

enfilar +v
: G. va voler ser noble —cadascú per allà on l’enfila.
      •• e~ pel rulé : com an el rei de Mallorca/ l’enfilava pel rulé. Pit
      SIN: vg. fotre pel cul

enforcar +v
   : entra el rei, guanya an el moro/ i pel rulé me l’enforca. Pit
    SIN: fotre pel cul.

enfonsat +v +pip ... : ...les mans a la butxaca, el barret enfonsat, ...

enfront de +N ... : El comte va seure enfront del senyor Pujols BD P 39

enfurismar/-t
    Irritar/-t, molt

enfutism×ar

engalip×ar +v +tr Enganyar^ amb falses promeses.

engany +n +m
   • engany×ar +v +tr_+pr-amb
       SIN: fer beure a galet, engalipar^, entabanar, pintar la cigonya, &c.
   • -ós -osa +adj Que enganya.
      SIN: fal·laç

engavany×ar +v +tr Embarassar, la roba que hom porta, els moviments, privant-ne la llibertat. : Aquest abric m’engavanya qui-sap-lo."HD
      : els elements provincians ens engavanyen ... /
      : l’aglomeració en massa d’estudiants m’havia engavanyat Pla PR 600
• -at : ...amb els peus gelats i engavanyat dins l’abric P H 280
   • engavanya×ment +n +m 1 Acció d’engavanyar; 2 l’efecte.
      : l’engavanyament que aquells rústics presenten en mudar-se, l’assenyalava també Miró. Pla
   • engavanyador -a +adj Que engavanya. : Un vestit engavanyador.
   • -ós -osa *HD v.AM

engeg×ar +v ...
   •• engegar a rodar ... : engegar a rodar : em sembla que ho engegaré tot a rodar.

engiponar +v +tr "Arranjar una cosa a corre-cuita, de qualsevol manera. : Va fer un treball mal engiponat"HD : e~ un llibre. > ~-se +pronl : Com t’has engiponat la roba?

engolat

enguany +adv +L L’any en què ens trobem.

enigmàtic +adj ... : Somriure enigmàtic.

en joli (+pop enjòlit) Amb l’ànim en suspens, intrigat per allò que s’esdevindrà’S4 : estar enjòlit per veure el desenllaç.

enjondre +adv +L En una altra banda.

enlleir +v Enervar^.

enlloc +adv +L A cap lloc.
   SIN: ni en forat ni en finestra.

enmig de +cj +sd +loc +prep
    : somrient enmig de l’emoció
   • enmig +"adv"

enraonar +v +pr-amb(algú) Conversar. : es va entretenir a enraonar amb la filla del pegot.
   • -ador ... : Ynglada era por enraonador.

enraonat

enravenat
   : el diumenge anàvem molt mudats enravenats
   : un xicot grassonet, rosat, enravenat
   : un cos enravenat i rígid
   : garites de lona enravenada
   • enravenar-se-li Trempar.

enraven×xin×ar-se +v +pronl "Entossudir-se a no fer allò que li manen, a no cedir"S4
    SIN: obstinar-se.
   • enravenxinat

enredar(-se)
      >+fig. Ficar aalgú en un embolic."S4 : Enredar-se amb una dona.
   •• enredar la troca Complicar els afers.

enregistrar +v +tr Inscriure en un registre.

enrenou +n
   : ... quin enrenou que has fet.

enrere ... | T+ e~ Abans : ...abans, anys enrere, la gent es pensava que... : Els artistes de 30 anys enrere. : Des de quatre segles enrere M HC 38

enrevessat -ada +adj Difícil de comprendre per les complicacions, embulls... : Dir les coses d’una manera enrevessada. : Una pel·lícula enrevessada.

enriolat -ada
   : una artista fresca, enriolada i divertida.
   : amb els ulls enriolats.

ensopegar +v
    > -se +pronl ... Escaure’s. : Nadal s’ensopega en dilluns.

ensopir +v ... : veure caure la pluja m’ensopeix : tertúlies ensopides.

ensulsiada +n +f
   : Va ser l’ensulsiada de torres, fortins i murs més o menys decrèpits el que permeté la ... Pla

entabanar +v Convèncer enganyosament per fer una cosa que no val, no és bona...

entatxonar +v +tr Ficar...

entelèquia +n +f Concepció mental, idea tancada en si mateixa’? : Les asseveracions metafísiques són entelèquies"

entendre
   •• {al +APoss +N} : al meu/t/nostre... e~ Segons la comprensió o manera de veure d’algú.
   •• no entendre de res : Parla tan baix i amb una grisor tan densa que ningú no l’entén de res. Pla
   •• no entendre-hi ... : no entendre-hi un borrall / mica.
   •• entendre’s (un mateix) : Quan no podem aclarir la nebulosa interna, diem habitualment: jo ja m’entenc... Pla

entenent, donar ...
   •• +F (voler) donar entenent : Com si volguessin donar entenent la seva ...

enteranyinat
   : cel enteranyinat.

entès
   •• donar-se per entès Però després resulta que ningú no es dóna per entès. Pla QG 474
   • entesos Quedem entesos: ...

entestar-se a+Inf
   : s’entesta a fer el ximple. FC

entotsolat
   : Vaig restar a Montpeller ensopit i desenfeinat. De vegades, sortia a passejar, entotsolat, pels camins [...], i em corprenia aquella tristesa dels capvespres desolats... BD P 60

entrada +n +f +acció
entrada +n +f +L

entre +cj +sd "+prep"
   • d’entre ... : Qui d’entre vosaltres... vol... Rb TI 8

ENTRE- +mn +pf ‘entre’ : «-matar-se, -mesclar, ...»

entrebanc +n +m
   • -ar
    -ar-se ... SIN. si és parlant: enfarfollar-se.

entregent +n +m *Ds Conversa : Domènech va ser un home d’una vastíssima cultura, d’un entregent agradable, exquisit, carregat de coneixements, d’una erudició extraordinària. : El seu entregent, mantingut per un esperit despert, era vastíssim. Pla PR 478

entremig +cj +sd +prep Al mig de, entre.
      : una noia entremig d’homes
   • d’e~ : sortir d’entremig de la gent

entremirar-se +v Mirar-se mútuament.

entretant
   : Les obres entretant anaven succeint-se

entreteniment
   : es presta a qualsevol entreteniment teòric

entreveure v. veure

entusiasme +n +m ... : entusiasme jovenívol. Pla / català entusiasme.

enveja-
   • envegetes

environat de
   : [...] e la llebra veng a un gran pèleg d’aigua, lo qual era una bassa que era environada de totes parts d’un gran mur. Llull

envoltat
: e~ de misteri.

enxubat +adj
recarregat

enyor×ar
-ança
-ívol ... : en retornar a Tarragona (corprès d’enyorança i enyorívol també del «ulls d’una tarragonina») BD RV 22

epígon
1 el que segueix (seguidor) d’un altre en matèries intel·lectuals.
2 Pa que pertany a la 2a generació.
      : Kant i els seus epígons.

epònim +n +m Nom èpic ...
   : la fletxa del vent (Karl Lewis)

equànime +adj D’ànim serè i just...

equívoc +adj
    : Ell tenia un gust equívoc
   • +n

ergonomia +n +f Ciència del millorament de condicions de treball segons facultats ...
+fam -ic una societat ergonòmica.

erm

eroticitat

errabund ‘errant’. núvols errabunds.

errada d’impremta/màquina (¹error)

es- ‘des-‘ v. esbroncar, ...
   «escurçar.» «escabridar-se ‘avortar la cabra’»

és de +Inf cs.es de destacar

esbalaït +adj Estupefacte, atònit...’
    SIN: vg. admirat

esbandir +v
   : es va esbandir la sabonera que li cobria el pit

esbargir +v Dissipar
   • esbarjo +n +st

esblaimat +adj ... : Llum e~da.

esbombar +v
    : va esbombar-ho pels cafès

esbravar +v brav-
    : deixi que ella s’esbravi.

esbrinar +v ... : sempre es va a parar al mateix, a esbrinar si som un poble tendencialment democràtic o despersonalitzat i inert. Pla NC

escampar +v +tr +acció
   •• anar/... a escampar la boira Sortir a passejar o a caminar a l’aire lliure sense motiu determinat ni objecte directe Am : Per escampar la boira, a primera hora de la tarda, pujo a Sant Sebastià... Pla
   • escampall +n

escanyar
   •• escanyar-se de riure : escanyar-se de riure. Sg OA

escarmentar +v

escàs -assa +adj
   • escassetat * (o escassesa (Moll)) Ql d’escàs. : Escassetat d’aigua...

escatir +v ... : La definició de la filosofia fou un tema molt escatit BD P 35

escatològic +adj Relatiu a la fi del món ...

escaure +v
   : un vestit que no li esqueia.
: Doncs, a fe els plors no us escauen. Pit
   : [el Dicionari] era una cosa seriosa i digna, com esqueia a una publicació científica M HC 246
   : Escau ací de posar en relleu la +N ... C

esclafir claf×it

escoli +n +m Nota explanatòria, esp. d’un comentador. | b +Gràf Nota marginal.
   • escoliasta
   • escoliar +v

escorxar +v Llevar l’escorxa. > Llevar la pell : Escorxar un animal.

escriure +v
   1 Fer lletres...
   2 Redactar
      SIN: posar mà a_la_ploma/al_teclat

escruixir
   • escruixidor

escrutar +v
investigar ... ?

escull¹ +n +m

escull² 3aPa Ind Pr escoll×ir. : Ell escull aquest.

 

esdevenir
   • -se +v +pron
   • -iment
      SIN: fet ...; si afecten favorablement o desfavorablement: vicissitud.

 

esfereir +v +tr Colpir d’espant.
   • esfereïdor Que esfereix.

esfilagarsat
    : núvols esfilagarsats.

esforç +n +m +acció
   SIN: si és un gran esforç moral: coresforç

 

esfotrassar +v *DE Malmetre, atropellar

esgarip +n +m +so +crit
1 Crit violent >+esp Xiscle.
2 Crit d’ocells nocturns.

esgarrapar +v
   • esgarrapada +n
      •• amb quatre esgarrapades
          : Després es va pentinar amb quatre esg~es els cabells xops i arrissats, que es resistien a la pinta, formant una bardissa daurada ...

esglai +n +m Por intensa davant d’un perill immediat". : Ella, completament aterrida, llançà un ai! d’esglai BD P 140

esma +n Hàbit... : No tenir prou esma ni empenta Gz : Avui amb prou feines hi ha esma per a fer la pregunta. BD RV 210
   •• V+ d’esma De rutina. : Caminar d’e~. : Persegueixen les cogullades que volen d’esma, penosament. Bertr LE2 33

esment +n
   •• posar, parar e~ Posar atenció, fixar-se. : Va ser J. que m’hi va fer parar esment.
   •• fer esment : Després de parlar del fred vam fer esment d’altres misèries BD RV 87

esmerilat

esmolet +n * ... > fig ‘pers., gen. jove, eixerida, sagaç, llesta.’

esmorteir +v ... : El federalisme s’havia esmorteït.

espanyol
   SIN. pejoratiu: espanyolàs. •• els de més enllà del Cinca

espant
    : (el llibre) va resultar amb tantes faltes d’ortografia que fa caure la caure de vergonya, àdhuc a mi, que en això no filo prim i estic curat d’espants BD P 291
   • espantar
    SIN: esglaiar; si molt: esfereir, esverar, esparverar...

espasme +n Contracció involuntària i persistent de múscul.
_lx«-òdic.»

espatllar +v +tr
... va estar a punt d’espatllar-ho tot, perquè ...FC

espat×err×ar +v +tr pat Meravellar o espaordir granment."D
fr.épater ?

especimen +n
2 Exemplar representatiu d’una espècie.

esperança +n +f
   : esperances boges

esperar +v
~+Ind+fu Tenir l’esperança. : Espero que ho farà.
~+Subj Ser a l’espera. : Espero que ho faci, per poder començar.
NOTA: no pronominal : Espera! : Ha donat ordres que esperéssim.
   Espera que P. sàpiga que has tornat.

espès -essa +adj +mes
>+fig ... La receptivitat s’havia espesseït i esmussat Pla Hom1 280

espetec +n
   • espetegar : un llamp del cel espetegant davalla Verd Atl

espigolar +v
    : espigolant en el gavadal de notes ... ho trobo ... Pla

espoliació +n

esporàdic +adj Aïllat, no obeint a una llei.

esprémer +v

espurneig +n +m +acció
    : el vagarós espurneig de les estrelles naufragades en la vàcua, lànguida, làctia vaguetat. Pla

esquàlid -a +adj +ql "Sec, molt magre, d’aspecte trist"AM : Una botànica esquàlida. *DE (prim, desnerit, flac...)

esqueixat -ada +adj
> fig : Poemes, drames esqueixats.

esquerrà +adj ...
   DER: -ot esquerranot : Estudiants esquerranots.

esquinçar +v +tr
   • esquinç +n
   • esquinçall +n "Tros de roba esquinçat, ple d’esquinços"DE

esquitllar +v
   > ~-se +pronl : Me n’entro tot d’un cop, ella s’esquitlla,/ l’atrapo ... Pit

esquiu +adj ... : e~ amb les noies.

est +n +rel

està dit!

estàndard +adj +inv ... : coses estàndard.

estantís -issa « fresc +adj +estat ... >+fig : Una llengua fràgil i estantissa és aquella que no té tots els ressorts a punt. Gimferrer
SIN: Passat

estar a l’expectativa

estar de mala lluna

estar si cau no cau

estar +v +st
   • estar-se a +L Viure a ... : Ens estem a ... Bard
   • estada +n
   •• estar-se de +Inf
         : No s’està pas de dir-ho.
         : —No he pogut estar-me de telefonar-li. FC
            

estar fet un...

estar bo/bona
   : «estiguin bons/bonets!» : <en comiat> Estigui bonet!

estar(-hi) fet
estarrufar -se
   > -se >+fig ‘Envanir-se, mostrar-se ple, inflat (d’orgull, satisfacció)
   : Una lloca estarrufada.

estat de coses
+Filos +Lòg Realitat esdevenible.

estenallar-se al sol

estendre’s
   : estendre’s el pànic.

estentori +adj Dit d’una veu o crit fortíssim, que retruny.
   • -ament adv ... Riure estentòriament

estèreo

estergir +v

ESTES/T- Rad lx Sensació.
lxM:«estètica, estesiologia...» i uns 9 més.

esteta +n Individu estudiós o afeccionat a l’estètica.

estigués -essis... estiguéssiu

estilar +v
    : en el meu temps, això encara no s’estilava.
estil
   •• per l’estil de Semblant a, com. : Recordo que una nit, per l’estil d’aquesta, jo...
       | estil +N : Els capscalents genials (estil mossèn Alc.)
   •• en estil +Adj rondalles escrites en estil popular.

estimar
      : em deixo estimar
   •• estimar-se més ... : més m’estimo renunciar-hi. Pd

estimat! A poc a poc, estimat! va dir es ca Alc R1 56
    SIN: amor, rei, encant
                car
                colomí, conillet
                bonic/-ca

estimular +v
    SIN: desvetllar (+fig), suscitar.

estipular +v Convenir, acordar.

estirabot [ò] +n ... : Les seves paraules no passen de ser un estirabot.

estiracabells ... 2 a estiracabells +loc +adv Expressió que denota la manera com diferents persones es disputen l’obtenció d’alguna cosa prenent-se-la de les mans els uns dels altres.

estiracordetes +n +m 1 Ajudant del botxí.
2 >+p.ext 1 Persona que es complau a ajudar a fer mal a algú.
                      2 Persona que no plany aquell a qui pot fer mal.

estirar per +L
    : Quan m’estiren per tots cantons, me’n vaig a dormir.
   ANTN: estirar/empènyer

estocàstic Relació entre dues variables sense que l’una sigui funció de l’altra.’

estofa +n +f Matèria. >+fig Qualitat, constitució moral d’una persona"S4
    : Algú/gent... de bona/mala estofa

 

estol +n +m +grup
   : Varen comparèixer un estol de cucuts, fins a arribar a ésser, tots plegats, prop d’un centenar.
   : estols de nimfes Verd

 

estòlid +adj Mancat d’enginy, neci, beneit.’

estomacar +v Estovar, allisar.

estones, a

estrabul·lat +adj No gens assenyat, baliga-balaga.
    : I acabaren duent una vida tan estrabul·lada, que ja no tornaren més a casa. Rb

estrafer +v comportar-se d’una manera no pròpia: 1 per imitar 2 a fi de no se reconegut. Perquè no et coneguin cal que estrafacis la veu"D : Tenia la veu ronca i reia d’una manera estrafeta VicCat LE2 43

estrafolari Extravagant 2

estrella
    : Néixer amb bona estrella

estrènyer
   : e~ el cordill.
   : Les sabates estrenyen una mica Pla 3

estret
   • -ament +adv ... : Viure e~ment. Gz

estri +n +m +cosa
    : una taula amb estris d’escriure Pla

estrident +adj Que té un so agut i aspre. : soroll/veu e~.

estripat
   : Gent estripada
   : Les famílies pobres són anarquistes i estripades.

estruç

estupefacte -a +adj ... Va quedar estupefacte i mut Pla
   • estupefacció : Quan s’arriba a la Sagrada Família, l’estupefacció no es pot reprimir. Pla
       SIN: vg. admiració

estúpid +adj Curt d’enteniment.

estupor * +v Immobilitat a causa d’admiració.
   SIN: v. admiració

estufar
   : estufar la llana/pasta.
est×arr×ufat >+fig envanit

esvair
   2 dissipar, extingir : la boira s’esvaeix...
   3 >+fig : esvair un dubte/prejudici/una_sospita; esvair-se una amenaça
   • esvaívol a. Que és fàcil d’esvair(-se).

esvalotar +v Posar/-se en estat d’agitació tumultuosa, arremorar.
    • esvalotat Que obra precipitadament, sense reflexió. : El gat està esvalotat Pop

esvelt +adj
   : ...la torre ... alta i esvelta com una dona ben casada. Pla
   : Esvelta com una sílfide

esverar +v ... : …m'esverava de pensar en la depressió en què cauria si…M HC 255
      : El títol de l’obra podia esverar la gent
      : L’ocell fugiria esverat Sg OA
   • -dor -a : El cucut és d’una golafreria esveradora: ... Sg OA.

esvoranc +n +L

èter +n +m 1 Espais celests.
    NOTA: Pels grecs, matèria que els astres n’estan fets.

etiquetatge +n

etologia +n

 

exacerbació +n ...
      • -at/-ada ...mostres de passió exarcerbada

exànime +adj

exasperar ... : L'immobilisme d’aquesta gent l’exasperava, el treia de polleguera, donava molta temperatura a la seva oratòria. Pla PR 191
   • exasperat

excloure +v
   • « exclusió +n +acció

excés +s
   •• en excés Excessiu, excessivament.

escurs +n Digressió breu d’un argument gen. en qüestions controvertides...
lx.un excurs...

excursionejar
   : si, algun cop, he sentit la temptació de fer ..., ha estat excursionejant

execrar +v Tenir en horror.

exegesi +n +f +dir 1 Exposició, explanació.

exempció +n +f +psd
   • eximir +v
   • exempt -a +adj Lliure d’una obligació ... : Una versió no exempta de suggestions.

eximi +adj ... : eximis col·laboradors.

explanar +v Explicar una cosa poc clara, fer-la intel·ligi-ble"DE

exposar +v
   | dir : exposar una opinió imbècil.

expurgar +v

exquisit -da +adj
   • -itat

extemporani +adj ... : activitat extemporània.

extenuat ... : Extenuat per la malaltia final.

extraversió +n
   • extravertit
    NOTA: és amb -a-.

 

extrem +n +m
   • extremar +v
      • extremat
       • extremadament +adv +M D’una manera extremada.
   • extremament +adv +M D’una manera extrema, a un alt grau.

exuberant +adj Abundant i copiós en excés, que té un excés de plenitud. : vegetació/imaginació exuberant...

exultar +v

---

[Inici diccionari] [A] [B] [C] [D] [inici E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]