Ew DC CAT D

[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]

Dde

D, d Lletra de, quarta de l’alfabet. Representa el fonema [d] dada; a fi de mot el fonema [t] com en fred.

d’ al·lomorf de de, davant vocal.

d’una banda ..., d’altra banda

dada +n +f +Filos Allò que, com a donat, és irreductible al subjecte i a quals. deduc. apriorística | ...

daixò/dallò, daixonses/dallonses +n
Referit a persones : Es queixa que el Daixonses no el voldrà, que al Dallonses no li agradarà...

dalt
• a dalt de

daltabaix
•• daltabaix de +N

damisel·la +n +f Senyoreta.

darrer -a +adj

darrere (o darrera) +sd +"prep" v. l’antònim davant.
          ○ NOTA: la forma amb -e final actualment es considera millor.
   • els darreres +n +m El cul. : Els darreres : Els d~es dels micos D : I Don Jaume, si està ful,/ no ho està pas dels darreres. Pit
       SIN: v. cul

davant/darrere +adv +L
•• al davant / al darrere

DE "+prep" /limitat retrospectivitat/
      •• Pi+ de +N : Introduint complement de participi (de veu passiva) : el nom ... acompanyat, dins parèntesis, de ... C
      Molt conegut del turisme. : Abandonat de tothom Gz. : Un arbre tocat del llamp. : [L’obra] fou molt ben rebuda del públic M HC 269
      •• Inf +Inf de : deixar-se veure d’ell Gz
      •• de +Inf valor causal : ...desconsolat de no poder salvar el seu amic, ... Manent/Goethe94

de +T
: el conec de fa temps.

de què
c.per poc
v. fil
: que de què li pego Bard

de T en AQt
D’avui en quinze. De dijous en vuit.
de: Aj+ de +Aj tres de catalans (Aj) <> tres catalans (N)
: dos de nous i un de vell

de mal +Inf
: de mal dir/fer. Bard (en c. de difícil de... )

DE-
‘des-‘ ??
demodé FR, decodificació FR, deconstrucció

debel·lar +v +acció Vèncer amb armes. >+fig amb arguments.
• -ador +n

debò, de +loc +adv +loc atr "En veritat, realment, seriosament, no de per riure."HD : M’he fet mal de debò. : Ho dic de debò. : Va de debò.
NOTA: de bo de bo ... : creure-s’ho de bo de bo Pla
ANTN: de per riure

debolit -ida +adj "Que ha estat destruït, que ja no és, per efecte d’una deterioració gradual."HD

decaïment +n +m ... : d~ moral.
SIN: si físic o moral i si prolongat: llangor.
• decaure ... SIN: anar en baix^, anar a mal borràs.

decandir +v pnD ‘anar perdent la força, la vigoria’ : converses que van anar decandint...

decorosament ... col·laboradors pagats d~.

decrèpit -a +adj Arribat a la decadència física per raó de l’edat.!! : Escolasticisme eixarreït i decrèpit.
• -itud La nostra primavera [...] té un impuls palpitant cap a la plenitud o cap a la decrepitud Pla H

defallir +v
: mig defallit de fam

defecció +n +f +acció
SIN. v. abandó.

deferència +n +f Acatament cortès i respectuós als desigs, a la voluntat d’altri. : mostrar deferència a algú.

defugir +v +tr Esquivar, eludir. : defugir una pregunta/promesa/visita ...

defunció +n +f Mort.

degotís vg. gota

degut a +cj +causal
... Corom LCF 407

deixar a l’altura del betum

deixatar +v +tr Fer que un sòlid en contacte amb un líquid es disgregui i s’hi mescli.
> -se +pronl >+fig Perdre vigor, consistència, etc, una obra literària, una actuació, una conferència, etc.

deixondi- (/A) Desensop(ir)’
deixond- ...-ir (-ar), -iment i -it.

deler +v +tr Passió en una acció.
• delejar ...
• adelerat ... : ocells que volaven adelerats ..., i al bo de ses alegries rompien quatre refilets Vil LE2 8

deliberat
: d’una manera deliberada.

deliqüescent ... [fr. 2 Se dit d’une chose qui se décompose ou d’une personne très affaiblie, diminueé intellectuellement Société délisquescente.] ...una boira flonja, tenuíssima, que ha convertit els arbres en siluetes elegants, deliqüescents Pla QG 425.

deliqui +n +m
SIN: desmai, èxtasi.

DELI- DELECT-
delit +n +m
   • delir +v Ser afectat pel desig vehement d’una cosa’;
       •> delir-se +pronl
            : el seu cor es delia per una d’aquelles postes de sol FC
            : Em deleixo per les investigacions formals si les provatures afavoreixen el resultats Foix

demanar
   • d~ de +V em va demanar, molt ben demanat, de llegir la poesia BD P 93
   • Preguntar Demaneu-li què vol.
   • Sol·licitar" Et demanen!

demodé (fr.) Passat de moda.

demolir (de mola ) Enderrocar, desfer (una construcció) : demolir un edifici/una muralla.
• -ció : la demolició de les muralles
• -idor : M. era un demolidor

demostrar +v
SIN: que és fals o erroni: refutar.

dent +n +f ... : les dents.
•• a dentegades ... : a dentegades ...

depravar +v Viciar, corrompre, pervertir inspirant el gust del mal.
• depravat

depredació

dèria +n +f ... : li agafà la dèria de mostrar al filòsof els castells BD P 40
: Viure amb la dèria de fer diners. : Nonell era un home gros que tenia la dèria de ser prim. BD P 159

derrotisme +n
: I prou derrotisme! —va dir R..
• -ista +adj

desaforat -ada +adj (ant; reg)
Desmesurat, boig. : …d’un pis immediat es va sentir la cançó desaforada d’una raspa que rentava els plats Pla Esternuts desaforats Pla
• -adament : El poble crida desaforadament contra els tributs Pla Ca 147

desapassionat
esperits desapassionats

desballestat ... : la nota d’un violí desballestat en una cantonada.

desbandada +n +f +acció ... : en el moment de la desbandada fou un dels primers de fer-se fonedís. Pla

desbarrar +v Parlar ...
Fa cinc anys que desbarra, dia a nit, contra la vexació.
Jove, vostè no sap el que diu, vostè està desbarrant ... Pla
Era un vell que desbarrava.

descabdellar, [...] >+fig +tr Exposar detalladament (un assumpte, un pla, etc).

desclassar +v
+Sociol Fer que es deixi la classe social a què es pertany.

descompassat

descordat +adj
: escriure d’una manera descordada. Pla
: luxúria descordada JFu

descuit v. cuidar

desdeny -ós -ament

desdir de +v +prepl-de ... : i fins l’empaiten, per veure si el poden fer desdir de les seves males intencions. : ...que se’n desdigués

desempellegar-se

desenrotllar(-se), +tr Desenvolupar(-se)

desfavorir

desfer-se en +N : desfer-se en compliments Pla

desferra +n +f Allò que resta d’una cosa destruïda. : Les desferres d’una casa.

desfer +v
desfet
•• estar/arribar desfet : ... passejada, el pobre P. arribava desfet.

desgrat de, a +cj +sd +loc +"prep" ... : I això, a desgrat de l’agitació obrera

desgreixador Substància...

deshabillé +n +m
FR el deshabillé ...

desídia +n +f ... : la seva total d~ vestimentària física i higiènica Pla 11

desig +n +m
SIN: si és immoderat: avidesa.

designi

desimboltura +n
    SIN: soltesa.
   •• amb d~
          SIN: amb soltesa.
• desimbolt

desmaiar
• desmaiat -da
>+fig : La llum es fonia, desmaiada, sobre ... Pla : Les seves dissertacions, no pas dolentes, però un poc desmaiades Ametlla MP 331

desmanegat
    : un ambient només desmanegat en aparença
    : país/estil d~. Pla
    : ell era un xerraire considerable, un desmanegat i un bohemi

desnerit +adj Poc fet corporalment, minsament desenvolupat. : desnerit ...
SIN: neulit, esquifit, escarransit.

desori +n ... : El país es trobava en un estat de desori. / Durant la Revolució el desori fou inenarrable Pla PR 216

desorbitar ... : Desorbirtar les coses.
> -at : Quantitat desorbitada de ...

despesa
SIN: si gran: dispendi^.
•> despendre {Pg: despenc, despèn, despenen, despenem; despenia, ...}

despit de, a +cj +preconcess ...
PROV. A despit del febrer floreix l’ametller.

desprendre +v
: ...que se’n desprèn.

després +adv +T
      SIN: al cap de +T^.
   • després que
      : Després que tingués el noi,/ si molt convé em mataria. Pit

desproveït

despús-ahir +adv
despús-demà +adv

destarotar +v Desconcertar

destorbar +v +tr ... : digue’li que no la destorbaré molt... : vostè deu tenir feina, i jo la dec destorbar.

destriar ... s’han de destriar els fenòmens moral i religiós

desuet +adj Desacostumat, abandonat.
•> desuetud Abandó en què cau una cosa que es deixa d’usar, practicar.
: El DGLC rebutja arcaismes caiguts en desuetud.

desusat +adj "No usat"DE

desvagat vagar ‘Desenfeinat, ociós...’
: Trobo P. al cafè, desvagat —vull dir no ocupat en cap ....
: Érem dos estudiants desvagats.

desvalorar

desvetllar +v
SIN: v. estimular.

detectar
• detecció ...

deterioració (estètica ...)

detractar

detritus o detrit +n +m +cosa Producte de la desintegració... d’un cos sòlid.

deturar +v +tr ... : I va deturar un taxi.

déu deessa +n +m/+f +ani +div
Déu +n +m +div
SIN: Nostre Senyor; el Totpoderós, l’Altíssim; +pop el Manel.
• estar com un déu (una dona)

deure +v ...
• deure +n +m ... : el deure i l’haver
« dret

devessall vg. vessar
: que tractava de dissimular amb aquella seva animació i el devessall de paraules. Pla

DI(S)- ‘dos’
‘dos’. [èt.gr«dís»]

dia +n +m +T
•• tal dia farà un any ... : tal dia ...
•• anar a dies ... De manera discontínua. : això va a dies.

dicible Que es pot dir’D

difús +adj
: Un argument difús.

digressió
1 "Part de discurs que es desvia, allunya de l’assumpte principal’. : Fer una llarga digressió."DE
2 astr ...

dilatar (< lat)
: (home) de cultura dilatada Pla

diligent +adj +ani
SIN: sorn.

dilucidar +v ‘explicar, fer clar’ : No interessa ara dilucidar per què es produïren aquestes mo... Pla

dimitir +v
• dimissió +n +f

dimoni +n +ani +div
: un dimoni negre, d’ales membranoses, amb banyes de marrà i cua de llança BD LE1 115

dimontri Eufemisme de dimoni.

diners
dinerada *, , Costar una d~
DER: dim: dinerons
SIN: dinc-dinc, doblers

dins +sd +prep +gen : ...importants dins les lletres o l’erudició M HC 38

dir +v +tr
   • dicible
   •• no dir ni piu : no deia ni piu
   •• no dir res, una c/ a algú * >+fig ... : Cosa que a elles no els deia res.
   •• dir-ho clar i net
   •• dir-li/-los el nom del porc
   • diríem Cada cop, a cada salt, diríem, la forma viva és més organitzada BD P 31
   •• a dir de +N (al teu/seu dir) Segons ... els companys de col·legi [...], a dir dels professors, prometien molt BD P 79 / a dir de la gent
   •• FF:
      • si es pot dir així / si ho podem dir així / per dir-ho així "Fórmula d’atenuació d’allò que hom diu."HD ...a Venècia, la primera cosa que se sent, s.e.p.d.a., és el silenci BD P 184
      • ... ell detestava no solament la polèmica, sinó la popularitat, la qual cosa, tractant-se d’un català, ja és tot el que es pot dir. BD P 336
      • ... Aquell llibre de filosofia no va tenir cap èxit de públic ni, ja no ho caldria dir, de crítica.

DIS- : «-làlia v., -pèpsia v., ...»

disbauxa +n +f
• disbauxat

discern×ir +v +ment!! Distingir ..., esp. amb el pensament.
DER: «-r, -ment, -dor, discerni×ble, -ibilitat» 5.

díscol -a +adj +comportament De mal governar ... (esp. joves).

DISCREP-a-
discrepar enC deP No estar-hi d’acord. discrepar d’algú en tal punt.
• -ància : jo no hi veia discrepància entre el seu pensar i el meu M.A. Vila

disert -a +adj Que parla bé i amb facilitat i abundància."DE >+p.ext : parlar amb llengua (mal) diserta.

disgust
: tenir un d~

dislàlia +n +f Dificultat d’expressió per anomalia dels òrgans de fonació.

dispendi +n +m +acció Despesa gran.

displicència +n Desinterès, indiferència... ^*fr.
• displicent

disposar +v
•• disposar de +N +v +prepl-de Tenir una cosa per a fer-la servir.
disposador +n

disquisició +n *

dissenso +n +m +Dret Dissentiment.

dissertar +v Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística?’

dissol

dissolut +adj +hu Llicenciós, lliurat als vicis.

dissolvent

dissuas×ió +n +acc
• dissuadir
• dissuasiu dissuasiva

dojo, a +loc +adv +qt

doldre v
: em dol de llençar-lo
•• voler i doldre’s : C. es passà la vida volent i dolent.

dolent +adj
SIN si horriblement: nefand

dona +n +f +hu
NOTA: dona/noia... atractiva
SIN: ben feta, com un déu, que fa goig,
ben plantada, parençosa ‘de bona/bella aparença’, planturosa *, abellidora, ...; agraciada ...;
apetible,
carnuda, sexuda ...
estar com un déu (una dona)

donar
Imperatiu+Pn : Do’m paper.
   • donar a +Inf
       donar a entendre que
       donar (+AQt) a parlar ...que va donar tant a parlar. Sg OA

donar bo
vg. donar goig
dóna bo de tornar a casa
" veure’l

donar-se ... vergonya
: no et dónes v~? Pd
donar-se el cas que

donar mamar
: Les dides donaven mamar a les criatures

donar per fet

doneta
•• ser un doneta

DORM- Radical. DER: «-ir, a-_-ir, en-_; n. -ció (=-iment), -idor, -ilega, -ent, el dormir...»
dormida +n +f +acció
   • dormir +v +intr
    >+fig No sospitar un mal que ens amenaça.
    > +tr adormir ... > pronl adormir-se : M’he adormit mirant la tele.
    > endorm×isc×ar-se
    > dormisquejar +v
   •• FF:
      •• dormir a la serena
      •• dormir la mona
      •• dormir a la palla
   • dormilega ... SIN: toca-son

dos dues (pop. dugues)
/2/
• una de dues ... : el sonàmbul, una de dues, o bé pensa sense conèixer, o coneix sense pensar BD P 399

dot, el, , ... l’existència d’un dot aportat per la muller GEC(matrimoni)

dragatge (d’un riu)

DRAMA(T)-
teatr
-T- «~, -ic, -úrgia,...»

drap
•• a tot drap ... De Carlins, n’hi va haver partidaris de la guerra a tot drap Pla PR 109

dret +n +m
« deure

dret -a +adj +posi
•• a peu dret : Ens va rebre allí mateix, a peu dret.
« estirat/assegut

dropo -a +adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint!
2 fer el dropo Estar sense fer res."HD
COMP: Ser més dropo/-a que el jeure.
SIN: v. gandul.

dubtar de/-ne +v +prepl-de ... : No en dubti pas, senyor C., no en dubti pas! Pla

dues vg. dos.

dur -a +adj
« tou

dur +v +tr
   •• dur-ne alguna de cap : en duia alguna de cap.
      NOTA: també: en portava una de cap Bard
   •• dur-se l’oli ... : es duia l’oli.

[Inici diccionari] [A] [B] [C] [inici D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]