Ew DC CAT A

[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]

A, a Lletra a, primera de l’alfabet. Representa el fonema [a] cap, o en posició àtona —segons dialecte— [«] taca.

a +cj +sd +prep
+L ... : van trucar a la porta

a +Inf Sentit condicional
•• a ser : —A ser gaire més alt —diu—, l’arribar-hi/ m’hauria fet suar!— V166
•• a haver ... a haver-t’hi vist amb coratge, hauries mort a en Clarís V92

a menys que +Subjuntiu
SIN: Si doncs no +Indicatiu; Llevat que, tret que +Subj.

a l’últim +V
: a l’últim va parlar.

-À -AN- +af +pf
+Quím hidrocarbur : metà, butà, ...

a [→ an+Vocal]
: Ja se’n va an el seu pare / a demanar-li un do. C.Pop.
: an aquí Pit

abaixar
: Per entrar [...] vaig haver d’abaixar el cap.

abandó +n +m ...
SIN: defecció.
• abandonar

abans +cj +sd +prep
        •• T+ abans : el diumenge abans
        •• abans de tot abans que (de) res
        •• abans de no gaire : aquest, abans de no gaire, va cantar les seves impressions ... / i abans de no gaire, ja no es podia comprar res sense tiquets. BD RV 81
      •• abans no +Subj +cj +Sd +T : tastem-lo abans no arribin els altres.
              abans no +Ind : Ho faré abans no serà fosc.

abassegar +v +tr "1 Arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que hom pot, tot el que hi ha. 2 Acaparar 2 i 3. 3 Absorbir 3."HD
• abassegament m Acció d’abassegar.
• abassegador -a 1 +adj Que abassega. 2 +adj i m i f Acaparador.

abecé 1 Alfabet. 2 beceroles

abellar +n +L Indret on són els ruscs de les abelles’

abellir +v

abisme +n Profunditat insondable, immensa, molt gran.
... b >+fig : un abisme de dolor.

abluir +v +Ling Fer reaparèixer ... escrits esborrats."D

abnega·ció +n +f Sacrifici voluntari de si mateix amb finalitat altruista.
• -at 2.

aboc·ar +v +tr
: Abocar vi en un got D
6 >+fig "Lliurar-se (a un afecte o a una inclinació)"DE : Quan una cosa li agrada, s’hi aboca de ple."D

abominar +v +tr Avorrir, detestar com a execrable ...

aborigen Originari del país ...

abrandar +v+tr
    1 Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi.
    2 Fer créixer (el foc, l’incendi, etc).
    3 >+fig Inflamar, animar d’una passió. : L’orador abrandà la multitud."HD / el govern no va abrandar el poble / abrandat per un impuls. / una carta d’abrandada felicitació.
    • a×brand×ament +n +m 1 Acció d’abrandar o d’abrandar-se; 2 l’efecte.
          >+fig Inflamació. : Abrandaments pairalistes.

abre (o arbre) +n+m+planta NOTA: la -r- no es pronuncia en cap dialecte.

abrupte -a +adj : Amabilitat una mica a~ i primària.

abstrús +adj De difícil comprensió, recòndit.

acabar +v ...
    •• a~ de +Inf
            •• a~ de creure : no s’ho acabava de creure
            •• acabar de fer : acabo de fer això i vinc
  a~ per +Inf : A mi, les dues hipòtesis van acabar per semblar-me inacceptables BD P 151s
    •• a~ +Ger

acabat de, (en) +cj +sd +prep Després de. Acabat de sopar anirem al cine.
-> en acabat +adv Immediatament després. : Ho farem en acabat.

acarar +v
•• a~-se amb (una cosa) : ...quan em vaig acarar de bo de bo amb el llibre d’en X... / acarar-se amb els fets FC
•• a~ (a algú) : la franquesa d’acarar-se’m...

acaronar +v
: d’ací un somni que va acaronar durant molt de temps v.

accessori +adj

acereria +n+L Establiment. : Pols d’acereria.

àcid +adj ... : Humorisme àcid.

aciençat ... : Els correctors poc aciençats.

aclaparador -a +adj ... : Ell sentia ... certa pena a~a Ruy

aclimatar +v

aclofar +v
2 Deixar-se anar en el seient amb tota comoditat
: Es quedà aclofada en el seu seient d’un vagó de tercera. FC

acoblament +n

acomboiar +v ... : Havien passat a peu la ratlla fronterera acomboiats per_ un guia BD RV 71

acord amb, d’ +cj +M
: Vam qualificar els treballs d’acord amb els vostres informes. Jané

addicional +adj ... : Criteris a~s.

adéu
SIN: estigueu bons /~-i bo/bona;

ADJs de mesura
Adj-mes+ de+N-mida
: una espina de peix, llarga d’un metre
: La sala de festes, alta de dos pisos, que formava part de...

AdjQl + N
: Lliure albir. Baix Penedès

admirar +v +tr
• admiració ... SIN estupefacció, estupor, esbalaïment
•• portar a~ (a algú) : El meu mestre a qui jo portava una admiració sense reserves.

adossar +v

adotzenat +adj Vulgar, comú, d’escàs mèrit. : «[d’àngel] ...vostè ja en té la figura.» Era un compliment adotzenat BD P 389

advers +adj
ANTN: pròsper.

advertiment +n
3 Escrit al començament d’un llibre per preparar-ne la lectura.

aeròlit +n

aeròstat +n

afable +adj +ql +Mn Amb bondat, amb grat en el tracte Paraules a.s, cara a.
• -ment ens rebé molt afablement.
• afabilitat ....

aferriss×at -ada ... : a~t patriotisme
• -adament ...

AFIN-
afí +adj +rel (<ll. ad+f.) Molt semblants,... : coses afins.
• afin×itat Relació de similitud entre dues coses que fa que es correlacionin bé.
: a~ electives ...

afluixar +v
•• potser que afluixi/-is...!

agafar +v
  ...
      7 1 +tr Acceptar, rebre en si (alguna cosa). Agafeu els diners que us donaran. La terra agafa molta aigua.
            2 +tr >+fig Agafar les coses bé, malament, tal com vénen, amb interès."HD : Això podrà donar una idea [...] de com eren agafades aquestes qüestions en aquell moment. Pla PR 486
            3 -se +pronl Agafar-s’ho pel costat que crema, a la fresca.
      8 +tr Contreure. Agafar un hàbit, un mal vici, un defecte. Agafar un cadarn. Agafar una cosa un gust, consistència, olor.
      9 +tr Ocupar (un cert espai). La cortina agafa tot el balcó. L’aigua agafa mig dipòsit.
    •• agafar (una c. a a.)
: ─I ara! Què t’agafa? ... Què tens? Gz
    •• agafar la vaca pels collons

agafador d’un bastó

agafat pel cabells
: la comparació és, ho reconec, una mica agafada pels cabells, ... Pla

àgil +adj ... : Àgil de paraules.
• agilitar

agitar +v
> agitat -ada ... : Ella semblava nerviosa i agitada Pla : ...amb el cor agitat Pla
• -ació SIN. v.tumult

agombolar +v Tenir sol·lícitament cura (d’algú). | ... : agombolar un projecte/un_ideal... / Ell agombolava la idea de fundar un partit

agre -a +adj ... : Llet agra.
>+fig : L’article va provocar una rèplica agríssima d’un professor BD P 336

aguantar +v
•• aguantar ferm : «els obrers van aguantar ferm.» FC

ai
•• viure amb l’ai al cor ... : l’amic A. viu amb l’ai al cor pensant en la desfeta de França.

aigua +n
•• anar-se’n (una c.) aigua avall ... : El teatre català se n’anà a~ a~. Pla PR 627

aiguabarreig ... : a~ de passions

aïrat v. ira.

aire +n +m
SIN: bufarell^

així +adv +M "D’aquesta manera. Ho has de fer així. Ell és així."HD •• Així sia _... •• tot va així :...perquè en el món tot va així
COMP
        •• així com +V, +V
        • comparació
      • comparació de contrast" «Així com l’oreneta fa la cua forcada, el roquerol no: fa una cua motxa» (de Moià) "[Marca una oposició. Així com abans tot eren festes, ara tot són plors.]"HD
      • V+..., així com...+V copulació
•• així... com... "Tant... com... Béns així mobles com seents."HD
        •• no... així com així De qualsevol manera, a la babalà. Les coses no es poden fer així com així.
        •• com +V, així +V "De la mateixa manera (reforçant un com anterior). Com ell ha obeït, així has de creure."HD
        •• així així Mig mig, mitjanament. Aquest pastís m’ha sortit així així.
      així i així "Substitueix circumstancials inconcrets de manera. Les coses han anat així i així."HD ...vaig dir-li que jo acabava d’escriure un llibre així i així BD P 242
CONJ
            •• +cj +consec "Essent així, per aquesta raó, en conseqüència. Ell també vindrà? Així és millor que jo no vingui."HD [HD:"adv"]
            •• tant és així que +cj +cons
            •• així mateix De la mateixa manera, ultra això, també. A part les raons dites hi ha, així mateix, altres motius.
            •• així i tot +loc +cj Àdhuc concedint això. Així i tot, no crec que vinguin.
            •• així que +loc +cj T "Tot seguit que. Així que arribeu, digueu-nos-ho."HD ...així que puguis ...

així +Subj +adv +Ml "Introdueix l’expressió d’un desig. Així vingués ara mateix!"HD [cs. ojalà]
    SIN AIXí FOS! firmar
                  tant de bo!, ja hi firmaria!
                  hi firmaria ara mateix!

això +pron
•• en això, ... Pla PR 485

ajustar +v
: ajustar la porta.

ajut +n

ala +v+f
•• ales del cor : Les ales del cor.
: Això sol ja és per fer caure/ totes les ales del cor. Pit

alambí +n+m ... 2 passar per tots els alambins >+fig Sotmetre a un gran refinament.
• alambinar +v +tr ... 2 >+fig Subtilitzar excessivament. Alambinar el llenguatge, l’estil."HD
• alambinat ... : poesies a~es

albirar +v
2 Veure de lluny !!a.c. sense distingir-la bé.
• variant: obirar Lo fila tan prim/ que tot just s’obira V

aleta, fer l’ ... : una actriu a qui ell va fer l’aleta

àlgid +adj ... : el període àlgid del diari

alegria +n+f
        SIN: si viva: gaubança^.
    • alegre +adj ○ ANTN: trist^
          +sentiment : sentir-se alegre
          +aspecte

aliret +n+so Crit ... : alirets dels cornetins | a~s del pollí.

algun/algú... o altre vg. o
: algun cop o altre

algun/algú... altre
algú altre

al·licient +n

allò que no hi ha
: Ets allò que no hi ha.

al·ludir +v ...
• al·lusió

al meu entendre

almenys +adv +modal ...
SIN de bon compte^

alt +adj +mes ...
: La sala de festes, alta de dos pisos, que formava part de...
• -ívol

altre -a
            •• N+ no és/era... altre que ... : Tot el secret de D. no era altre que endevinar que... BD P 104
            •• un/a altre/a,... Doni-me’n una altra.
                  : ... una cosa en porta una altra. : Una amistat en dugué una altra M HC 38
    • altrament ... : Era expeditiu i absolutament pragmàtic. Altrament, no hauria pas pogut fer l’obra que va fer. BD P 102

allò
•• allò de +Inf
: ... allò d’anar a demanar-li el parer a ... FC/Sim

altre +adj
altri +n+pron Una altra persona : La voluntat d’altri. : ... en comunicar els nostres pensaments a altri... PF

amagar +v+tr+acció
Amagar les males intencions
•• amagar l’ou

amb prou feines +loc+adv
Jané:Amb prou feines érem una vintena.
SIN: tot just^.

ambivalent +adj Que posseeix dos valors, dues significacions.

amic
• a~ de
• a~ amb (algú) : Amb Ynglada, de vegades hi era molt amic Pla PR 487

amoïnar "No deixar estar tranquil, inquietar, ..."HD
•• ~-se Inquietar-se, intranquil·litzar-se." S’amoïnava perquè havia de fer dues coses alhora"
•• a~-se en (una c.), -s’hi ... No us hi amoïneu

amonestar +v
• -ment

amor de, per

anàlisi, una
    : Fer una anàlisi/unes anàlisis. Les anàlisis de sang.
    : Anàlisi absurda, estranya. Anàlisi política. L’anàlisi realitzada...
    : Diverses anàlisis. La psicoanàlisi

anar [afèresi: ‘nar]
•• a~ a saber : Potser va parlar de R, però aneu-ho a saber

anar-hi
: no tenir mai hora d’anar-hi Pla

anar bé, per
: I, per anar bé, no hi hauria d’haver cap ...

anar a can Felip +Fv Anar al lavabo.

anar fent, com en Met de Ribes

anar la processó per dins
: Potser la processó anava per dins.

anar a teta de monja Anar molt bé. : tot els va a teta de monja.

anar conill/-a Sense roba. Passejar-se conilla Bll
: Hola conillet!

anar al darrere de *D Procurar obtenir, aconseguir alg. cosa (d’algú)’
«hi/li anava al darrere»

anatema
• anatematitzar +v

anca ... SIN: natja; pop. galtes del cul.

anèmia ... -ic

àngel n +sn
: [Ors] escriví la nostra llengua com un àngel Pla Hom1 281
SIN: un cap de nen amb dues ales: querubí.

angúnia +n +f
•• fer a~ : I, com que la gent hi sol estar bé, els fa angúnia de canviar.
• anguniejar ... : Un rei que es passà la vida anguniejat per la por de la guerra civil Pla PR 129

animal +n +m
• animalot

anodí -ina +adj Inofensiu. >+fig Sense cap interès, insubstancial. : Una conversa anodina.

anomenada +n

anorrear +v Anihilar (etim.:no+res)
: Anorreava totes les condicions positives...

ànsia ... : L’ànsia d’ascensió social de la gent.
•• passar à~ : No passeu ànsia.

antecessor El que antecedeix una altra en un càrrec.’

anterioritat +n+f
•• amb anterioritat a *D

ANTIG-
antic -ga ... > antiguíssim
• antigalla Cosa antiga.
<mots> bandejar aquestes antigalles.

antròpic +adj Relatiu a l’home o a la seva acció.
: Erosió antròpica.

apaïsat …horitzontal...

aparat
• aparatós +adj : Cotxes a~os. : Casa a~a.

apariar +v+tr Ajuntar de manera que formin parella.

apersonat +adj +mes De cos ample, corpulent : Prat de la Riba era un home més aviat baix però apersonat Ametlla MP 315

apetit +n
SIN: si desordenat: concupiscència^.

aplegar
: el sopar aplegà molta gent Gz

APÒCOPES: V+PP: do’m, mi-te’l, digue’m. Do’m la mà

aporia +n+f +Filos +Lòg Problema lògic de dificultat insuperable.

apotegma +n+m Sentència breu...

aprendre
•• aprendre de +Inf …llegir

aquell +adj +dem
    •• com aquell que "Com si. : Fent com aquell que cercava alguna cosa."HD
            •• … qui +V : El llibre, escrit amb estil periodístic i com aquell qui juga, em va... BD P 350
                com aquell qui diu ... : Ell es trobava, com aquell qui diu, a la misèria. BD P 26
                    : La meva impotència [...] m’obligà a ser modest i a recomençar, c.a.q.d., l’aprenentatge amb els pre-socràtics BD P 153
                    : ...el meu llibre, que jo acabava de treure, c.a.q.d., del forn del meu pensament BD P 345
                •• com aquell qui no diu res la dama, en aquella ocasió, era, c.a.q.n.d.r., la reina de França BD P 359
    •• aquell seu +N ... : que tractava de dissimular amb aquella seva animació Pla
                : Aquell seu discurs Pla 11

aquest +adj +dem +m

aquí +adv +dem +L 1 En aquest lloc on som
    3 +col·loq Aquest (designant una persona que és prop nostre).
    4 +T En el moment present (marcant el principi o la fi d’un espai de temps). Fins aquí no ha nevat tant com esperàvem.
            •• d’aquí a +T D’aquí a Pasqua. D’aquí a vint dies.
    5 d’aquí a aquí..., d’aquí a aquí... +loc conj Distr Ara... ara. D’aquí a aquí juguen bé, d’aquí a aquí juguen malament. / D’aquí aquí es feia fonedís [...]; d’aquí aquí desplegava una gran activitat Ametlla MP 286

aquiescència +n+f

ara +adv+dem +T
    •• ara més que mai
    •• ara com ara Mentre no canviïn les coses.
    •• ara per ara

aranzel +n +m

arcà +adj Molt secret.

areng "Peix marí ..." ...

arenga
• -ar +v +tr
: arengar les turbes

aroma, la
: les aromes : L’aroma deliciosa del tabac.

arraconat
: paraules que havien anat quedant arraconades.

arranjar +v
SIN: (a corre-cuita i de qualsevol manera) engiponar.

arrapar-se +v
: (fill) arrapat als pits de la mare Ayala/Melv
: El fred s’arrapa com una llagosta. Pla

arraulit Ajupit, abatut ...
... 2 arraulir-se de fred

arribar
    •• arribar a
            arribar a fer fàstic : ...que arriben a fer fàstic
            arribar un punt que
                    : va arribar un punt que ...Sg OA

arro/emangar (v. maneg-) Tirar amunt, replegant-les, les mànigues/ faldilles/calces.
: I arromanga’t les mànigues, home!

arrogant ... : figura arrogant / Senyores a~s del Pass. de Gràcia

arronsar Contreure el volum’
                •• arronsar les celles Arrufar-les.
        : arronseu més les cames
        : arronsar les espatlles : s’arronsà, escèptic, d’espatlles.
    • ~-se +pronl ... : a~-se com un cuc
                        >+fig : no t’arronsis, ja t’ajudaré.

arrufar +v Contreure alg.part de la cara fins a arrugar-se.
•• arrufar celles/nas >+fig Mnifestar desgrat, desaprovació.
: « va arrufar les celles, el nas.»

arrupir +v
• a~-se +pronl ... Contreure i estrènyer els músculs del cos.
: « dormir arrupit com les gallines »

article
8 en l’article de la mort A punt de morir-se.

artrosi,

ase +n +ani +animal
>+fig Ignorant : Més ignorant que un ase

àspid

assecant

assenyalar +v : no assenyalis amb el dit

-asses +mn +af +sf
: calmasses ^*D / calçasses Pop

assignar

assistencial *D

assolellat
>+fig : La música assolellada de Bizet.

assossegar

astúcia +n

atabalar +v Fatigar el cervell, marejar amb sorolls ... : El somriure d’ella l’atabalava
• -se +pronl Perdre la serenitat, atordir-se

atav×isme
• atàvic

atenció
    [atendre « atenció a]
    • atendre +v +intr +prepl-a ...posar cura... : atendre a
        Segons norma. : ocupar-se dels malalts (cs.atender)

atènyer
: La meta que ens proposem d’atènyer CrH

atipar
    • atipar-se de
      +N
      +Inf atipar-se de treballar ^*D

atorrollar +v
+tr Confondre, torbar (algú) de manera que no sap què dir, què ha de fer, com captenir-se, atabalar.
> -se +pronl : S’atorrolla en parlar en públic.

atrabiliari -ària +adj +hu De caràcter difícil. : Almirall és sempre utòpic, atrabiliari i personalíssim. Pla PR 188

atrafegat Enfeinassat (=molt enfeinat).

atuir +v
: la gran calor que aviat atuiria la ciutat. Pch
> atuït ... : Se sentia atuït per les tribulacions i les aprensions.

aturar +v ...
: la va veure pel carrer, i ella es va aturar i ...

atzagaiada +n+f ... : Les a~es pseudorevolucionàries que entenebrien la vida de Barcelona BD RV 52

augment +n
            •• en a~ : la clientela anava en augment.
            •• anar d’a~ ... : El futbol va d’augment. / ...la seva nerviositat anà d’augment. Pla / A mesura que passava la tarda anava d’augment el xivarri popular, com és natural.
    • -ar

auspici +n +m
: sota aquests favorables auspicis...

autenticar +v ...
• autenticació ...

avall +sd
  ANTN: amunt.
    •• i avall ... : fem ... i avall.
    •• passar avall *Ds ... : La guerra europea havia passat avall. Pla PR 460

avar +adj
SIN cagalatxa, cagamiques.

avarar +v Tirar, posar, en mar (una embarcació).

avenir +v
• avenir-s’hi : el seu esperit no s’hi avenia Pla 11
•• no saber-se’n avenir +F : –Us donaré una sorpresa que no us en sabreu avenir...

avidesa +n Desig immoderat...
      : L’avidesa sensual de l’edat.
      : La pecaminosa avidesa de posseir.
      : Mirar-se les senyores amb avidesa.
      : Jo llegia amb avidesa el...
    • àvid +adj

[Inici diccionari] [inici A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J-K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V-W] [X-Y-Z] [abreviatures]