Ew Diccionari de Citacions I [A - E]

Aquest diccionari de citacions agrupa aquestes per temes (vida, amor, llibertat...), que s’ordenen alfabèticament. Cada lletra inicial configura un apartat on es pot anar picant la lletra. En la composició electrònica es divideix en tres pàgines web que contenen diferents lletres. Són les següents:

Jung

addicció: Tota forma d’addicció és dolenta, tant hi fa que el narcòtic sigui l’alcohol o la morfina o l’idealisme. Carl G. Jung Erinnerungen, Träume, Gedanken (1962)

acció i conèixer-se: Com pot un hom aprendre a conèixer-se a si mateix? Mai per la reflexió, sinó per l’acció. Procura de fer el teu deure, i sabràs allò que hi ha en tu. Goethe

ajuda: Hilf dir selbst, so hilft dir Gott.; que dit en italià: Chi s’aiuta, il ciel l’aiuta

altres, els: No facis als altres allò que voldries que et fessin a tu. Podria ser que no tinguessin els mateixos gustos. George B. Shaw

ambició: Les ambicions de la joventut són nobles,
perquè els seus mòbils no tenen transcendència.
Pla QG 503

amics, amistat: Amb els amics ens hem de captenir talment com voldríem que els amics es captinguessin amb nosaltres. Aristòtil, segons Diògenes Laerci, Vides de Filòsofs eminents, ll. V, sec. 21

amor: L'única cosa important, quan ens n'haurem anat, seran les traces d'amor que haurem deixat. A. Schweitzer; L’amour n’est pas seulement un sentiment, il est un art aussi.
= L’amor no és solament un sentiment, també és un art.
Balzac, La Recherche de l’absolu (1831); L’amor, quan és amor, és llum de vida;
quan és desig és foc;
quan és ja goig, és llamp; tot ho fa cendra,
i dura sa llum poc.
J. M. Bartrina

ànima: L’ànima és l’esperit unit a la matèria. X. Llorens i Barba

aprendre

Abans d’ensenyar, aprèn. (Proverbi català)

Omnia disce, videbis postea nihil esse superfluum
= Aprèn-ho tot, veuràs després que res no és superflu
Hug de St Víctor

aprendre i creure, v. creure

aprendre i pensar: Aprendre sense pensar és feina perduda; pensar sense aprendre és perillós. Confuci 551-479 BC Els Analectes de Confuci, llibre 2:15

aprofitar: Cui prodest?
Qui en treu profit?

art: L’Art no reprodueix el visible; sinó que fa visible.
(Kunst gibt nicht das Sichtbare wieder, sondern macht sichtbar.)
Klee, Paul (1874–1940), ‘Credo Creatiu’ (1920),; Tots sabem que l’Art no és veritat. L’Art és una mentida que ens fa adonar de la veritat.
Picasso Entrevista; Ars longa, vita brevis L’art és llarga; la vida, breu.
Hipòcrates.; Les philosophes, qui n’ont pas su trouver ce qu’il y a de réel et d’indépendant de toute science dans l’art, sont obligés de s’imaginer l’art comme des sciences.
= Els filòsofs, que no han sabut trobar pas allò que hi ha de real i d’independent de tota ciència dins l’art, estan obligats a imaginar-se l’art com les ciències.
Proust Contre Sainte-Beuve; L’art per l’art sempre m’ha fet el mateix sinistre efecte que sentir refilar un canari a la casa on hi ha un difunt a punt d’enterrar.
J. Pla

artistes: Avant tout, les artistes sont des hommes qui veulent devenir inhumains.
= Abans de tot, els artistes són homes que volen esdevenir inhumans.
Apollinaire, Guillaume (1880–1918) Les Peintres cubistes; Méditations esthétiques (1913) ‘Sur la peinture, 1’

atzar: En els camps de l’observació l’atzar no afavoreix sinó els esperits preparats.
L. Pasteur

avarícia: L’avarícia és el fonament de l’estalvi--o sigui de la civilització. El que assenyala la diferència ente el salvatge i el civilitzat és l’avarícia. Un món de dilapidadors seria inhabitable.
J. Pla OC 12 p161

Barcelona: "Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos." Manuel Azaña, Memorias

bé/mal: Quan parlem del bé o del mal (abstractes) ens referim (suposo) al plaer o al dolor concrets. J. Pla QG 602

bell: No hi ha res de més bell que allò que hom estima. Safo

bellesa o beutat: Das Unendliche endlich dargesellt.
= L’infinit representat finitament.
Schelling

La bellesa és l’harmonia vivent.
Milà i Fontanals

"Beauty is truth, truth beauty,"—that is all
Ye know on earth, and all ye need to know.
Keats

La Bellesa pot ser penetrant com el dolor. Thomas Mann, Els Buddenbrook, novel·la, pt. XI, c. 2

Quan els homes del món coneixen la beutat com a beutat,
Llavors sorgeix el reconeixement de la lletjor.
Quan tots ells coneixen el bé com a bé,
Llavors sorgeix el reconeixement del mal.
Lao Tse, Tao-Teking, 2

burgesia: Die Bourgeoisie hat in der Geschichte eine höchst revolutionäre Rolle gespielt.
= La burgesia ha jugat en la història un paper absolutament revolucionari.
K. Marx

burla: Com més cultura té un home, menor és la seva inclinació a la burla i a la sàtira. Nietzsche Humà... 240 [in Pla QG 408]

caràcter i talent: Es bildet ein Talent sich in der Stille,
Sich ein Charakter in dem Strom der Welt.
El talent es forma en el silenci,
el caràcter en el corrent del món.
Goethe

caritat: In necessariis unitas, in dubiis libertas, in omnibus caritas.
= En les coses necessàries unitat; en les dubtoses, llibertat; en totes, caritat. (màxima atribuïda a St Agustí).; Charity creates a multitude of sins. Oscar Wilde (1854-1900)

castedat: De totes les aberracions sexuals, la més peculiar potser és la castedat. Rémy de Gourmont (1858-1915)

Castella: Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda; jamás ningún particularismo nacionalista puede nacer de ella, ni tampoco de ella puede ser aceptado.
Menéndez Pidal; «Porque, no se le dé vueltas: España es una cosa hecha por Castilla, y hay, razones para ir sospechando que, en general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral».
José Ortega y Gasset, España Invertebrada, 2a. ed., II (Madrid 1936), pàg. 775.; «Y así Castilla, con la tierra absoluta y el cielo absoluto mirándose, no ha sabido nunca ser una comarca; ha tenido que aspirar, siempre, a ser Imperio. Castilla no ha podído entender lo local nunca; Castilla sólo ha podido entender lo universal y por eso Castilla se niega a sí misma, no se fija en dónde concluye, tal vez porque no concluye, ni a lo ancho ni a lo alto».
Joséantonio Primo de Rivera, Obras Completas, (Madrid 1945), pàg. 28.

catalanisme: Hauríem de comptar més d’un cas —moltíssims casos, sospito— d’historiadors que, de bona fe o no, en referir-se al «catalanisme» obliden alegrement l’«espanyolisme», sense el qual l’altre seria inintel.ligible. [...] Pràcticament, hi ha «catalanistes» perquè hi ha «espanyolistes». Joan Fuster, Pròleg del llibre Franco i l’espanyolisme, p.8,12

catalanista: el catalanista és «el català amb consciència nacional». Rovira i Virgili El principi de les nacionalitats

catalans: Els catalans tots són uns. A. Gaudí [Pla Hom. 1 229]

l’avara povertà dei catalani. Dant
(Vegeu però el comentari de Pla a JOSEP PLA)

O Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!

Els italians davant el poder que adquiria la famíla valenciana dels Borja a la cúria romana, s. xv-xvi.

«Los corteses catalanes, gente enojada, terrible; pacífica, suave; gente que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas, se adelantan a sí mismos, que es como adelantarse a todas les naciones del mundo». Cervantes «Persiles y Segismunda», llibr. III, cap. XII.

«Señor don Francisco, en tanto que en Cataluña quedase algun solo catalan, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra.»
F. de Quevedo, carta dirigida a D. Francisco de Oviedo, febrer de 1645

Le catalan est brave, actif, laborieux, ennemi de l’Espagne: il a aimé toujours la liberté. Dugommier Mémoire sur la Catalogne (1800)

catalans: profecia d’en Pujols: Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s’agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se’n dirà "els compatriotes de la veritat" i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l’admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n’hi haurà molts que es posaran a plorar d’alegria, els catalans els hauran d’eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se’ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l’admiració que se’ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers.; Francesc Pujols Concepte general de la ciència catalana, cap.XVIII, p434s.

Catalunya: ... una Catalunya políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa. Francesc Macià

celebritat: Todo o homem que merece ser célebre sabe que não vale a pena sê-lo.
= Tota persona que mereix ser cèlebre sap que no val la pena de ser-ne.
F. Pessoa

ciència: La ciència no ha de ser un plaer egoista. Els qui són prou afortunats per a poder-se dedicar a un treball científic han de ser els primers a posar el seu coneixement al servei de la humanitat.
K. Marx

classe: Die Geschichte aller bisherigen Gesellschaft ist die Geschichte von Klassenkämpfen.
= La història de tota societat fins avui és la història de lluites de classes.
K. Marx

cofoisme: Res de cofoisme, res de sentimentalismes, res de llacets. Conèixer-nos, esmenar-nos, treballar pel futur.
Pompeu Fabra

comandar: Divide et impera
= Divideix i comandaràs
(frase atribuïda a Filip de Macedònia).

company: El treball fa els companys. Goethe

comprendre: Per comprendre que el cel és blau pertot arreu no cal donar la volta al món. Goethe

conèixer: Felix qui potuit rerum cognoscere causas. = Feliç qui ha pogut conèixer les causes de les coses. Virgili Geòrgiques, 2,490; Nous ne connaissons le tout de rien. Pascal
v. acció: Goethe

coneixement: El coneixement és la conformitat de l’objecte i l’intel·lecte. Averrois (1126-1198) Destructio Destructionum

consciència: No és la consciència de l’home allò que determina els seu ésser sinó al contrari, el seu ésser social allò que determina la seva consciència. K. Marx; v. llenguatge

conversa: Viel hat erfahren der Mensch,
Der Himmlischen viele genannt,
Seit ein Gespräch wir sind
Und hören können voneinander.
= Molt ha après l’home,
del celest ha conegut molt,
d’ençà que som conversa
i ens escoltem els uns als altres.
Hölderlin

cor: v. veure: Saint-Eupéry

cos

Tot cos continua en el seu estat de repòs o de moviment uniforme en línia recta si no és empès a canviar aquest estat per forces impreses sobre seu.
Newton Principia Mathematica (1687)

v. sa, v. ànima i cos

creure: Certum est, quia impossibile est.
= És cert, perquè és impossible.
Tertul·lià (160-240) De Carne Christi. c. 5.; És molt més còmode i fàcil de creure que d’aprendre, que de conèixer. La constatació d’aquest fet ens podria portar a creure que les concepcions religioses són permanents, a qualsevol nivell. J.Pla Notes del Capvesprol.

cristianisme: Dos grans narcòtics Europeus: l’alcohol i el cristianisme. Nietzsche El Crepuscle dels déus [1888].

cuidar, tenir compte/cura de: Il faut cultiver notre jardin. Voltaire Candide [1759], c. 30.

cultura: La culture nous apparaît d’abord comme la connaissance de ce qui a fait de l’homme autre chose qu’un accident de l’univers.
= La cultura se’ns apareix primer que res com el coneixement d’això que ha fet de l’home una altra cosa que no pas un mer accident de l’univers.
Malraux; v. burla: Nietzsche

curar: Medice cura te ipsum
Metge, cura’t a tu mateix.

democràcia: La democràcia consisteix en el fet que el poble decideix —i no pas algú altre. La condició necessària de la democràcia és la llibertat; que és sempre la llibertat de decidir.

desitjar: Desitjo poca cosa, i la poca cosa que desitjo, la desitjo poc. Sant Francesc

Déu: Sphère infinie dont le centre est partout, la circonférence nulle part.
Pascal Pensées

diners: Els diners no fan cap olor. (Pecunia non olet.)
Vespasià (9-79)

dir: Nullum’st iam dictum quod non dictum sit prius.
= Res no s’ha dit encara que no s’hagi dit abans.
Terenci Eunuchus, l. 41 (Pròleg); No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa. (Proverbi català)

diversió: Panem et circenses Pa i jocs de circ; (resum de les aspiracions del baix poble romà en temps de l’Imperi).

dolor: Nessun maggior dolore / che ricordarsi del tempo felice / nella miseria. Dante Alighieri 1265-1321 La Divina Comèdia [c. 1310-20]. Inferno, Canto V,121

dolor / mort: Tot interès pel dolor i la mort no és sinó una altra manifestació de l’interès per la vida.
Thomas Mann La Muntanya Màgica [1924], cap. 6

dona

No es neix dona, se n’esdevé.
de Beauvoir, Simone (1908–86) Le deuxième sexe (1949) vol. 2, pt. 1, ch. 1

Freud

La gran qüestió que no s’ha contestat mai i que jo encara no he pogut contestar, tot i els trenta anys de recerca dins l’ànima feminina, és «Què vol una dona?»
Freud Carta a M. Bonaparte

Sense adonar-se’n, les dones actuen com aquell que treu les pedres del camí d’un mineralogista, per tal que no hi trobi obstacles, quan en realitat l’excursió no ha tingut altre objecte que ensopegar-hi.
Nietzsche Humà, massa humà

donar: Do ut des
= Et dono perquè em donis.

dubtar i saber: Che non men che saper, dubbiar m’aggrata. Dant, Inf XI 93

dubte: In dubio, pro reo = En cas de dubte, a favor de l’acusat.

educació: L’éducation nous faisait ce que nous sommes.
= L’educació ens ha fet això que som.
Helvétius (1715–71) De l’esprit (1758) ‘Discours 3’ ch. 30

educar: L’animal és educat pel seu organisme; l’home educa el seu i el domina.
Goethe

enemic: Jo no sé res més alt i més bonic que confessar el bo d’un enemic. Goethe

ensenyar: vegeu aprendre

entendre: No podem dir que posseïm sinó allò que entenem. Goethe; Hi ha molta gent que es pensa entendre tot allò que aprèn. Goethe; Qui mal entén mal respon. (Proverbi català)

enteniment: Sapere aude! »Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen!«
Gosa saber! Tingues coratge de fer servir el teu propi enteniment!
Kant Was ist Aufklärung?

enveja: L’home és un animal envejós—i és natural que així sigui, atès que l’enveja és un ingredient important en la conservació de l’espècie, un element que reforça l’amor propi i l’egoisme. L’enveja ajuda a viure, fa marxar el comerç, impulsa la gent a llevar-se de matí.
J. Pla OC 12, p13

època: De cent cavalls grisos no se n’arriba a fer un sol cavall blanc. Ben mirat, cada dia comença una nova època. Goethe
època, costums: O tempora!, o mores! = Oh temps!, oh costums! Ciceró

errar: Errare humanum est = Errar és humà.; En cert sentit, amb els errors filosòfics, mai no s’hi va amb prou precaucions, de tanta veritat com contenen.
Wittgenstein

escoltar: Audi alteram partem = Escolta l’altra part.

escriure: El que en posar-nos a escriure perd notòriament la virginitat és el pensament que hipotèticament ens pensàvem tenir i els mitjans d’expressió de què il·lusòriament pensàvem disposar.
J. Pla QG 511

Espanya: v. Castella; «Por eso soy de los que creen que la justificación de España está en una cosa distinta, que España no se justifica por tener una lengua, ni por ser una raza, ni por ser un acervo de costumbres, sino que España se justifica por una vocación imperial para unir lenguas, para unir razas, para unir pueblos y para unir pueblos en un destino universal; que España es mucho más que una raza y es mucho más que una lengua, porque es algo que se expresa de un modo del que estoy cada vez más satisfecho, porque es una unidad de destino en lo universal.»
José Antonio Primo de Rivera; Mantened la unidad de las tierras de España.
Franco Testament; «... la idea de que España es una, grande, antigua y gloriosa nación europea y que posee una sustancia espiritual y cultural que nos impregna y purifica a todos...»
Vidal-Quadras; L’adéu a Espanya s’ha de reconsiderar. La mare Espanya, també; Espanya serà la nostra filla o no serà.
P. Maragall

esperança: Als qui ... viuen en les al·lucinacions de l’esperança, tot el que els arribi, per més fascinador que sigui, els semblarà una poca cosa, una miserable petitesa ridícula. Viure en l’esperança és viure en el desencant continuat i sense remei.
J. Pla QG p528
esperar: I ningú no es pensi haver estat esperat pel món com un Messies. Goethe

Estat: Der Staat ist ... ein auf das Mittel der legitimen (das heisst: als legitim angesehen) Gewaltsamkeit gestützes Herrschaftsverhältnis von Menschen über Menschen.
= L’Estat és una relació de domini, sostinguda per mitjà de la violència legítima (ço és, considerada legítima), de l’home sobre l’home.
Max Weber Politik als Beruf (1919)

estimar: Estimem la vida, no pas perquè estiguem habituats a viure, sinó perquè estem habituats a estimar.
Nietzsche Zaratustra 48; L’experiència ens mostra que estimar no és pas mirar-nos l’un a l’altre sinó mirar plegats en la mateixa direcció. Saint-Exupéry Terra dels homes cap. 8; On cesse d’aimer si quelqu’un ne nous aime.
= Es deixa d’estimar si algú no ens estima.
Mme de Stael De l’Allemagne

[ índex ] 1. Aquesta plana Inici [A] [B] [C] [D] [E]

2. Plana següent [F] [G] [H] [I] [J] [L] [M] [N]

3. Plana següent l’altra [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V] [X] [Z] [ la fi ]